“A vegades la felicitat es pot convertir sobtadament en por” de la pel·lícula Kamikaze Girls

El 2012 en númerosBon any 2013! El 2012 va ser un any ple d’èxits, tal i com mostra la fotografia que encapçala el primer dels escrits d’aquest nou any. Per aquest motiu dono les gràcies a totes les persones que heu llegit “Mulier Sapiens” i que us heu animat a deixar la vostra meravellosa opinió.

 Aquest serà un any teòric i pràctic en la lluita contra la violència que s’exerceix envers les dones , d’una o altra manera. Les violències “subtils”, o les de “a plena llum del dia” que detecti les posaré de relleu en aquest espai virtual per fer de mirall, de projector, de lupa, del que calgui per adonar-nos que en això de la igualtat, tots i totes hi sortim guanyant.

Entro en matèria fent referència a una bona notícia nadalenca sobre el catàleg de joguines que els magatzems francesos U van publicar recentment. Es tracta d’un catàleg una mica diferent del que estem acostumades ja que van tenir en compte que les nenes també condueixen cotxes teledirigits i els nens poden jugar amb les cuinetes. Sembla quelcom lògic, oi? Però no hi ha catàlegs així, i és per tant una notícia interessant! Normalment, als catàlegs, les nenes juguen amb nines, maquillatge, carrets de la compra, mentre que els nens disposen de cotxes, jocs d’aventures i acció, i tot amb els colors rosa i blau com a representatius.

Les joguines no haurien d’anar dirigides a marcar rols ni genitalitats… però la gran part de catàlegs de botigues de joguines no tenen en compte aquesta perspectiva. Un portaveu però, declarava que van escoltar mares i pares que es queixaven sobre el sexisme, i com que la finalitat dels magatzems és vendre, doncs, van parar atenció als suggeriments i van dissenyar un nou catàleg, i també van orientar articles d’esport, electrònica, construcció, etc. amb un caire “unisex” dins els supermercats. Tot i que la funció és comercial i això li treu la part idíl·lica de l’assumpte, val la pena comentar-ho.

 Calàleg no sexista

Canviant de tema, ara viatjarem a Japó. Volia comentar 2 coses. La primera que m’he assabentat de l’existència de vagons exclusius per a doner per tal de lliurar-se dels “pessigaculs” matiners que aprofitant les aglomeracions toquen a les dones el cul, com qui no vol la cosa… Coneixia els taxi rosa de Mèxic per evitar les violacions dels taxistes a les passatgeres, però això dels vagons a Japó és nou. Què té aquest color rosa que a vegades ens identifica en positiu i d’altres en negatiu?

Vagons rosa

La Viquipèdia catalana comença així: <<És el color tradicional dels nadons nenes.>> La versió castellana ofereix més informació al respecte. http://es.wikipedia.org/wiki/Rosa_%28color%29

Kamikaze GirlsLa segona cosa que volia comentar és una recomanació cinematogràfica d’aquest país tan enigmàtic: “Shimotsuma Monogatari” (Kamikaze Girls) una pel·lícula del 2004 dirigida per Tetsuya Nakashima. Una barreja entre manga, surrealisme, Kill Bill … protagonitzada per les fantàstiques Kyôko Fukada i Anna Tsuchiya, que al llarg del metratge estableixen una relació d’amistat basada en el respecte partint cadascuna de sí mateixa. És interessant el tema de la banda femenina de moteres a la que pertany Anna Tsuchiya en el paper d’Ichigo i el món rococó que emula Momoko (Kyoko Fukada). 2 mons que troben un punt en comú de codis d’honor dins una gràfica impactant i diferent que val la pena de veure.

Tráiler:  http://vimeo.com/46426714

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s