Temes. Molts temes. Molts temes per escriure. Recopilo trossos i trossets i no sé quina forma acabarà tenint tot això. Aquest article potser no estarà molt ben lligat, però no passa res. A la vida, a vegades les coses no estan ben lligades, però té la seva gràcia perquè així et sents més lliure de desempallegar-te de les corretges, de les cordes i els fils… o de tot allò que et subjecta l’ànima.
Primera pregunta:
-Qui és Marge Simpson?
Si la primera resposta que et ve al cap és que és la dona d’Homer Simpson, és el mateix que vaig respondre jo quan m’ho vaig preguntar. Així és, moltes dones som anomenades “en funció de”. En funció de la nostra relació amb l’altre. Dona de, filla de, mare de… i llavors, la nostra unicitat s’esfuma, es dilueix, s’esmicola sense remei per definició de parentesc.
Podria fer una llarga reflexió sobre aquest personatge, però no és la meva especialitat, però pensant-hi em ve al cap la frase “Sortir-se de mare” i em qüestiono el significat d’aquesta expressió. La busco i trobo que vol dir: <<Irritar-se, exaltar-se molt>> i és clar, les mares ni es poden irritar ni es poden exaltar perquè llavors se surten de. Se surten de la ratlla?
Ja de petita se’t valora per si et surts de la ratlla quan pintes. De mare, si et surts de la ratlla, sigui del pintallavis o de la teva preciosa “com-POSTURA” tens espai fins i tot al diccionari.
Llegiu, llegiu sobre aquest tabú de la maternitat o celebreu el dia de la Fertilitat…
També volia escriure sobre el masclisme a les Olimpíades, però em fa un pal enorme. Ho faré potser més endavant, o potser no. Escriure sobre coses que em fan fàstic no sempre em surt com voldria. Em fa molta mandra recopilar moments estel·lars de titulars penosos del tracte de les esportistes als mitjans, però, ostres! És el millor adob pel bloc. L’escriptura m’aporta una llibertat que estimo. He estat escrivint poesia en italià i contes curts i ho he fet quan l’avió tremolava i intentava no sortir-me de la ratlla, i tenir les paraules ben lligades… Lletra lligada o lletra de pal?
MULIER SAPIENS 
Merci preciosa,
m’envaig pensant amb açò d’anomenar “en funció de”… ho fem molt pens, ho faig… i com tu em feia bastant repelús (per dir-ho d’alguna manera) quan sentia que sortien de jo paraules similars… avui al llegir-te, però, m’ha vingut com lo polit que contenen aquestes paraules que és que reconeixen sa dependència en ses relacions (o potser no, no ho sé, però se m’ha obert sa possibilitat de llegir-les, interpretar-les, sentirles… des d’un altre costat)… pens que lo que me xirriava era sa connotació de posessió que sentia en elles… no sé si m’estic explicant… i no es sentit lliure i necessari que hi ha en es dependre de…
M'agradaM'agrada
Hola petita gran Lluna! La dependència “positiva” en les relacions és benvinguda, som éssers dependents i estimar la dependència és estimar la independència. (o això penso!) Jo depenc de moltes persones i no ho veig negatiu. Però quan ens anomenen “en funció de” anul·lant la nostra personalitat, i fent-nos desaparèixer em fa mal la panxa… És un tema molt interessant per endinsar-se. M’hi va fer pensar fa temps Duoda, això de la dependència de les relacions. Se’n parla poc!
Una abraçada i gràcies per llegir-me, dolça!
M'agradaM'agrada