Fa un any vaig escriure un article molt especial dedicat a la pel·lícula “The Help” dirigida per Tate Taylor, una pel·lícula aquí titulada amb el nom de “Criades i Senyores”, una història de dones ambientada en el Mississippí dels anys 60… I també vaig escriure sobre unes altres dones en una època més present i pròxima: Las Niñas del Preventorio.

Ha passat un any des de l’últim 25 de novembre. Una data en la que rebutjo, com la resta de l’any la violència vers les dones. Mulier Sapiens és l’espai, la finestra, el crit contra tota la pressió física, psíquica, econòmica, emocional a la que ens sotmeten des que naixem fins que morim per tenir una vagina entre les cames. 1 any després i continuo amb l’energia que calgui per seguir escrivint, compartint, reflexionant al voltant de la Dona, per trencar mites, estereotips, rols, hegemonies. Hi ha una altra frase que vaig escriure que continua essent vigent, vàlida, i és que la nostra por més profunda no és la de ser inadequades, sinó la de ser poderoses més enllà de tota mesura. Perquè és la nostra llum, i no la nostra ombra el que el ens espanta.

Escric perquè quan busques la paraula “gaudir” al diccionari, a la tercera definició ens proposa que gaudir és conèixer carnalment a una dona. Així ho descriu el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola… Doncs voldria donar-li un altra definició a aquesta paraula, perquè gaudir no és conèixer carnalment cap Dona.

Gaudir és conèixer-se, ser feliç, ser única i especial, ser forta, valenta, divertida, riallera… És Sentir que la teva mitja taronja pot esdevenir el teu exprimidor, Sentir que el teu primer amor és l’amor propi, Sentir que quan et poses preciosa és quan lluites pels teus drets, Sentir que no ets la Dona de la seva vida, sinó la Dona de la teva vida…