Després d’un mes de març absent per varis motius que ara no vénen al cas… l’espai reflexiu Mulier Sapiens canviarà una mica. En primer lloc, comentar que dec especial un article pel 8 de març en motiu del dia de la dona treballadora (però com que tots els dies ho són, doncs no passa res per fer-ho ara…) i també dec l’article, del mateix dia, per celebrar que aquest bloc ja té un any… Semblava difícil escriure un cop per setmana, tenint en compte que tinc la síndrome de l’agenda buida, però, pràcticament, totes les setmanes ho he fet, i n’estic molt contenta! Gràcies a totes les persones que m’heu comentat les vostres opinions, m’han donat molta força per seguir escrivint!
Com ja haureu vist he canviat la llengua d’escriptura al Català, durant aquest any serà la llengua vehicular amb la que m’expressaré, tot i saber que tinc lectors i lectores que no l’entenen, però he volgut apostar per la meva llengua materna, que gaudeix de pitjor salut que el Castellà.
La resta de coses seguirà igual, la meva voluntat d’escriure sobre la dona i rodalies continua amb la mateixa passió que fa un any. He anat guardant fotos, idees, articles que em serviran per acostar-vos cada setmana un trosset del meu pensament en relació a la feminitat. Aquest primer tret de sortida el faig amb un poema visual que vaig crear per commemorar el 8 de març i que vaig publicar al Facebook, però aquí és on té cabuda i sentit.
D’altra banda, us afegeixo 4 fotografies que he fet on he intentat captar la bellesa de la dona a través de la fotografia. Estan fetes amb respecte, amor i amb el ferm pensament que la dona és preciosa per fora, però encara més per dins. La setmana que ve Mulier Sapiens agafarà embranzida i seguirà amb energia i coratge per parlar del que sóc, una dona forta.
MULIER SAPIENS 
Enhorabona!!!
Ja trobava a faltar els articles setmanals.
Visca el Mulier Sapiens i visca les Dones Sapiens!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Asclepio!
Havia d’agafar una mica de forces… però no podia deixar que es diluís aquest projecte, oi?
Gràcies pel comentari és bonic saber que el que escrius fa pensar 🙂
Fins aviat!
M'agradaM'agrada
benvinguda de bell nou. Jo tbé trobava a faltar els teus escrits. Ens llegim!
M'agradaM'agrada
Doncs moltes gràcies a tu també, caram quin goig llegir aquests ànims! I quina pressió per un bon article 🙂
Petons!
M'agradaM'agrada
Des de fa algunes setmanes visite aquest raconet sapiens.
Investigant vaig ensopegar amb el blog i em semblar diferent, treballat, allunyat de publicacions enfollides de feminisme no fundamentat. Porte un temps treballant qüestions de génere i massa sovint em trobe amb espais carents de raó de ser, petats de consignes que sense una conciència de canvi no són res. Però no és el teu cas.
He de dir que redactes amb una tinta ben sencilla i elegant i que cada publicació és una nova de crítica ben raonada, encara que, com a tot, sempre hi ha temes que per la pròpia percepció es podrien debatre (ja saps, un mateix problema però distintes solucions).
Seria molt interessant, cara a futures entrades, que tractares la tendència d´algunes dones a abraçar el masclisme, ignorant la degradació de la seua condició, conformant-se en la tradició com a escut emocional.
Enhorabona.
M'agradaM'agrada
Molt bona tarda de diumenge,
T’agraeixo de tot cor el teu comentari i la teva valoració del meu espai. N’he d’apendre molt encara sobre la feminitat i Mulier Sapiens em serveix per raonar que està passant amb les dones, què ens estem deixant fer i perquè. Com a dona tinc una responsabilitat de no deixar-me trepitjar ni aguntar més acudits masclistes ni publicitats ofensives, i com bé dius, investigaré per escriure, hi ha moltes dones que no han obert els ulls, que els hi sembla que no ofendre’s pel masclisme és haver donat un pas endavant i és tot al contrari…
La tradició pot ser un escut i una arma molt poderosa de la que no en podem formar part. Tenim la percepció d’una falça llibertat perquè ens pensem que ens podem vestir com volem, però som esclaves de la norma, la construcció social i la mirada masculina, i fins que no sortim de tot això ens queda un llarg camí per recórrer.
Qualsevol aportació no dubtis en fer-la, en comentar i suggerir perquè aquest espai és de totes i l’hem de fer nostre.
Una abraçada gran i continua treballant el gènere i el transgènere!
🙂
M'agradaM'agrada