Mama, he entrat a l’armari!

Som “pressa-adictes” o “empresa-adictes”, en ambdós casos solem fugir de l’interior per defensar acèrrimament l’endemà…

En aquest estat ens sembla que estem vivint realment, perquè és el que ens han ensenyat i és el que ens hem cregut. Les contraensenyançes no interessen, no venen, no responen als imperatius del “ja” ni del “jo” i ens preocupem més pel “fer” que pel “ser”. M’adono que pregunto i em pregunto molt sovint “què has fet avui”, en comptes de preguntar i preguntar-me “qui has estat avui”.

Un estudi revela la diferència entre homes i dones de la resposta a la pregunta: “Digues els 3 passos que seguiries per arreglar un armari”. Pren-te un moment, reflexiona…

-Treure tota la roba i plegar-la bé sobre el llit, netejar l’interior, i tornar-la a desar… Quelcom semblant solen respondre les dones. Els homes, contràriament, parlen de mirar què és el que s’ha fet malbé, buscar l’eina necessària i posar-se mans a l’obra…

Sigui quina sigui la teva manera d”arreglar” l’armari, si alguna vegada has sentit a parlar de l’expressió sortir de l’armari, jo faré l’exercici invers, entrar dins l’armari, l’armari interior, i aquesta vegada sí, entrar per fer les dues coses, “arreglar en femení i en masculí”.

Les primeres dificultats que em trobaré són la mandra, que hi ha moltes coses per netejar i que no sé per on començar. L’aspecte positiu és que reconec totes les falses idees que he adquirit i l’ordre que jo l’hi he donat. Entraré dins per buscar “insperiències” i dic “in” i no “ex” d’experiències per allò d’anar a buscar experiències internes, per això li he canviat el nom. Em toparé amb obstacles propis i aliens, però és l’hora de netejar els filtres de les idees apreses, de les percepcions falses que et fan identificar amb la forma del armari i no amb el seu contingut. No sóc l’armari, ni les seves disfresses, ni les seves camises de força, ni els cinturons emocionals. Però encara he de triar què és el que ja no em poso.

Coses que no voldria trobar-me en un armari són:

1.- Biquinis per nenes de 7-8 anys que tenen efecte Push Up per si no tenen prou pit a aquella edat.
(De la marca Abercrombie i retirats finalment de les botigues de Primark)

2.- Pantalons amb etiquetes que em diuen quina és la meva feina.
(Etiqueta de la marca Madhouse (Casa boja) feta visible per la periodista britànica Emma Barnett a partir de Twitter)
“Give it to your woman, it´s her job” (dóna els pantalons a la teva dona és la seva feina).

3.- Calcetes amb GPS perquè la meva parella sàpiga en tot moment a on estic.
(Calces venudes sota el lema “troba’m si pots”, l’última moda a Brasil. Segons Lucía Lorio, la propietària de l’invent “el producto no está destinado a los “machos” o a los maridos celosos que desean seguir el rastro de sus compañeras. El público al que está dirigido es la mujer moderna e independiente, conectada con el mundo de la tecnología.


4.- Sostens que comparin els meus pits amb les decoracions d’un arbre de nadal…
(Com diu Wonderbra: Aquest nadal les decoracions arriben abans… En un altre lema també deia que la dona de la foto no sabia cuinar, però a qui li importava… tenia una pits “ben” posats…)

Potser a l’armari trobo draps bruts, o monstres, però seran meus, i seran autèntics.

Anuncis

2 thoughts on “Mama, he entrat a l’armari!

  1. “Arreglar en femení i en masculí” és un exercici tan capritxos!
    Volia comentar-te un exemple prou il•lustratiu sobre com el llenguatge atrapa connotacions sexistes, més enllà de les aberracions que trobem, de forma explícita, a algunes etiquetes, pots de suavitzant o anuncis d´ electrodomèstics (i de vegades en lletra no tan menudeta!)
    No és el mateix dir:
    – “Juan es un zorro” (llest, hàbil, eixerit) que “Carmen es una zorra” (s’entén el significat despectiu).
    – “Juan es un fulano” (xic, home jove) que “Carmen en una fulana” (golfa, dona fàcil).
    ¿Com hem arribat a aquest domini maniqueu del lèxic? ,¿en quin absurd punt deixem de ser subjectes per convertir-nos en objectes?
    He de reconèixer que les etiquetes de les calces son d´ un mal gust innegable, però el biquini amb efecte push up per a xiquetes és, a tots els nivells, un estigma generacional.
    Enhorabona per l´ entrada, una vegada més. 

    M'agrada

    • Hola!
      Moltes gràcies per les teves aportacions sobre el llenguatge, efectivament, el sexisme a la llengua el tenim tots i totes, i el fem servir més que no ens n’adonem, per exemple: quan alguna cosa ens agrada molt diem que és “collonuda” o quan no ens agrada és un “conyàs”…a mi m’ha costat molt desfer-me d’aquestes expressions, però val la pena, i també fer d’agent antisexismes quan trobes algú que diu coses com:
      -Aquesta tia és una zorra! Llavors li responc…
      -A sí? A mi no em sembla que tingui gaires pèls o millor encara: -No es diu zorra, es diu guineu, el català correcte, passa’l! 🙂
      El diccionari de la RAE és digne d’estudi… fixa’t en les definicions d’home i de dona…és boníssim… de fet m’has donat una bona idea per l’article d’aquesta setmana… les definicions del diccionari… perquè donem un significat diferent a la persona que ven verdures segons ho faci un home o una dona… Quan camí per recórrer!
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s