Hola,

“Mulier Sapiens” és un univers bonic que tinc. Me’l vaig crear. Me’l vaig crear per quedar bé. Quedar bé amb mi mateixa, i no sé amb qui més. És molt cansat. El vull transformar. Li he donat moltes voltes. Ja ha transmutat.

A partir d’ara serà un nou espai en blanc per fer el que més m’agrada. El que més m’agrada és escriure poesia. D’això no me’n canso mai. L’ escriuré en català i en castellà, potser en italià. Ara és el moment de decidir si vols continuar llegint o marxar. Tampoc sé quant durarà tot plegat.

Les fotografies que posi seran les meves fotografies i les paraules que posi també ho seran. No tinc ganes d’analitzar les paraules de les altres persones i reflexionar. Sento que la poesia és l’estil més revolucionari que puc oferir. Vull oferir significat. Vull retornar a l’origen, a l’essencial.

La meva poesia és com és. No és ni bona ni dolenta. És. És meva. Em configura. És l’únic que tinc. Parteix de mi. La comparteixo.

Rojo.
Marrón.
Tonalidades.
Casualidades.
Poesía ilustrada
Cada mes.

Un sinfín de flujo.
Me recorre.
Recordatorio
de lo que pudo haber sido
y no fue.
Y no es.
Rojo, marrón.
Colores.

Sentir el cansancio
del porvenir. Del porvenir
y no viene.
Causalidades.

Y a la luz de tu querer
se me empañan los pezones.

És aquí, o en un altre moment que penso en tu.
Em fa soroll la panxa.
Gana? Nervis? Caca? Qui sap…
Tot és immens. No costa tant.
És un dijous, és un dimarts…

Sí, he canviat de criteris, de senyals.
Era necessari.
Prou cops de fals.
De vegades l’ombra acull. I jo,
remullo draps bruts,
per a alleugerir canonades.

Senders creuats, conquerits.
afamats i perjudicats.
poesia de plaça, de cabàs.