La gran destrossa

Són les 12:00 h. M’aturo. Probablement ningú no se n’adona.

Adonar-se conté la paraula dona, te n’havies adonat? Podria estar hores jugant amb les paraules mentre m’adono del meu privilegi. Puc parar. Sí. He tancat la porta de la meva petita botiga, he penjat un cartell, he tancat la llum i m’he assegut a escriure. Sóc més que una privilegiada.

Són les 12:05 h. Tot segueix el seu curs. Sona una música de fons que em convida a la immobilitat. Només és una minsa mitja hora, un momentet, i hauria de ser un momentàs.

No sé si us n’adoneu però les dones no ens violem soles, no ens peguem soles. Sou vosaltres, els homes els que ens feu tot això. És responsabilitat vostra aturar-vos. Podeu estar també vosaltres mitja horeta amb la polla i les mans quietes? Va, digueu, podeu?

Són les 12:10 h. Van passant els minuts. Escric així, tal com raja. És una expressió que sempre m’ha agradat. El món està així, esquinçat. Una gran escletxa que heu causat vosaltres. No vulgueu culpar-nos d’això també, i no pretengueu fer-vos els simpàtics parlant en femení perquè és molt sospitós. Repareu el dany. No se suposa que sou els manetes de la casa? Doncs repareu la gran destrossa. Agafeu la caixa d’eines i mans a l’obra.

Són les 12:15 h. Quinze minuts en els què m’he pogut asseure i els he volgut dedicar a escriure. No em parleu, si us plau, deixeu-me escriure, estic d’aturada. Avui aquest bloc fa 6 anys. No sé quants articles he escrit i no sé fins a on han arribat, tan se me’n fot, però m’han permès refermar el que ja sabia, que ens hem d’aturar. Aturar per mirar al voltant i detectar el que ens envolta. Em transformes? O em poses bastons a les rodes? Si és que hi ha gent que és com els pets pudents dels quals te’n vols desfer ben de pressa. Ets tu? Esfuma’t!

Són les 12:20 h. He pogut tancar la porta. És el mínim que puc fer. La majoria de dones no s’han pogut aturar. Aquí cada una r-evoluciona com pot. De dins cap enfora o d’enfora cap endins. No piqueu a la porta. No us obriré. No truqueu per telèfon. No us contestaré.

Respecteu el meu silenci. És l’únic que tinc.

Ara només vull escriure. Tot pot esperar. Agafo aire. Em diuen que tinc el diafragma comprimit. D’acord. Gràcies. Quan et dec?

Són les 12:25 h. També he de fer exercicis per obrir el diafragma. Sempre he de fer algun exercici per obrir alguna cosa. Ja m’estic cansant.

I el planeta, com té el diafragma? I l’úter?

Com respira?
Esbufega.
Inspira, expira. Escup.
Fa el que pot.
El que li deixem fer.
Es contrau.
S’ennuega.

Que cada minut que passi ens sentim més nostres,
menys vostres.

12:30 h. Sant tornem-hi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s