La qüestió és sospitar. Sospitar sobre aspectes com la roba que portem, la companyia que tenim, les activitats que fem o deixem de fer… El tema és donar per cert que alguna cosa devies haver fet per merèixer tal o altre desenllaç, que podries haver reaccionat d’una altra manera a la situació i tancar fort les cames, que hauries d’haver anat per un altre carrer perquè aquell estava massa fosc per travessar-lo…

Som dones col·leccionistes dels “Hauria de…” i aquest temps verbal és una caca punxada en un pal, o sigui que t’aboca molt sovint al deure, al “tinc que fer….” I ja sé que en català correcte és “He de fer” però és que “tinc que fer” sembla que encara sona més fort i ens convenç que es la nostra obligació fer coses, unes coses “adequades”, “correctes”…

La societat sospita d’allò femení, d’allò que esdevé creatiu i lliure i ho vol controlar, jutjar i aniquilar. Vol controlar on donem el pit, però ens anima a que ensenyem les tetes per vendre cotxes o cremes hidratants… ; vol controlar les imatges combatives feministes que publiquem al Facebook i opinar sobre que anem de viatge “soles” quan resulta que anàvem amb la nostra amiga i acabem morta i embolicada en un colló de bossa d’escombraries. En aquest món en què vivim hi ha descerebrats i desalmats que van a dormir després d’haver comès un assassinat i se senten ofesos perquè els hi has dit que no, perquè no els has deixat que et toquin, hòstia, però que us passa maleïts desgraciats, inútils, i un llarg etc!  no us torneu a reencarnar i aneu al planeta dels inservibles, dels no hauríeu d’haver nascut, dels no em surten les paraules per dir-vos lo odiosos que em resulteu.

Sembla que encara no ens hem assabentat dels Drets de les dones, vull dir perquè per exemple hi ha un centre spa que ens ho vol explicar, es tracta d’EVA Urban Spa que ho té molt clar, els nostres drets com a dones són:

-Ser estimada
-Tenir un fill
-No tenir pèls

És fantàstic! Quins drets tan xuli piruli per solucionar els problemes de violències contra les dones! Fora pèls a les aixelles! Menys pèls més respecte! Però com no ho havia pensat abans! Fórmula màgica i jo sense saber-la! Oh my god I can’t believe it! Estic fotuda, perquè tinc unes bones pelambreres sobaquils, no tinc un fill i m’hauré de consolar pensant que dec ser estimada per algú, perquè sinó m’endinsaré a l’Spa Urbano i ofegaré les meves penes entre bombolles i escuma purificadora per sortir “resplandeciente como una serpiente” de drets fonamentals!

Com cantava la Lauper: Girls just wanna have funDAMENTAL RIGHTS!!!

Fa 5 anys que vaig iniciar aquesta trepidant aventura virtual de Mulier Sapiens, molt ha canviat el meu registre, el meu to, però encara no ha passat prou temps per dir que tanco el bloc, perquè les dones no tenim una vida pacífica, alliberada i valorada, així que tot i que amb menys freqüència que abans, aniré omplint aquest mar d’articles navegants en els que em desfogo, i m’adono que el verb “Reconocer” potser és dels únics que és cap i cua i que m’acompanya en el coneixement cap a mi mateixa, cap als meus límits i les meves infinituds, cap als meus planys i les meves alegries de sentir-me viva en aquest univers per re-teixir, donar les gràcies i deixar-se sorprendre. ❤