L’empresa mexicana de botigues de luxe “El Palacio de Hierro” afirma que la culpa de comprar se’t treu en estrenar. A tu et passa?

Estrenar ens aporta felicitat? A vegades sí, però què entenem per estrenar? Estrenar-nos essent les primeres a descobrir la cura d’una malaltia o estrenar cotxe, casa, sabates … El Gran Diccionari de la llengua catalana ho defineix com “… Usar per primera vegada alguna cosa que no ha estat ara usada per ningú. Estrenar un vestit, un…”

Quant costa estrenar? L’estrena capitalista té una fonamentació quantitativa de “més, més i més”. Plàstics, fums, explotació de recursos humans i naturals… Fins a on? Què passa amb les reestrenes? Amb les segones mans, amb la sostenibilitat…

I, també hem d’estrenar persones? Multiópticas proposa a un home que vagi a estrenar-se a un local ple de dones amb el missatge «Ten la increíble sensación de estrenar todas las veces que quieras». El mercat ens ven la idea d’estrenar tantes vegades com t’ho puguis permetre, estrenar ulleres costa un mínim de 197€ segons l’anunci, i n’has de tenir més d’una: per ésser el centre d’atenció, el centre de totes les mirades… Però ens ho volen explicar d’una manera sexista, d’una manera que ha fet que quan em toqui canviar les ulleres perquè m’ha tornat a pujar la miopia, no triï un centre Multiópticas, i ha fet que pensi en la paraula Mó (Que és la seva marca) per transformar-la en altres lemes com:

Gafas Mo-difica la teva publicitat patètica.
Gafas Mo-stra respecte, per favor!
Gafas Mo-vilitza’t per oferir ulleres a les persones que no les poden pagar, i deixa’t d’ofertes ridícules.
Gafas Mo-ssega’t la llengua abans de dir ximpleries de que “todo el mundo quiere hacerte notar que has cambiado algo…”

Animades per l’artista visual Yolanda Domínguez, a qui felicito per l’acció de protesta titulada “Accesibles y Accesorias”, un grup de dones van anar a descobrir què passava si anaven vestides com les dones de l’anunci a vàries botigues de la marca Multiópticas. Van rebre insults, i a Sevilla van anar a detenir-les 8 policies. L’empresa ha dit bla, bla, bla, però no ha retirat l’anunci, només diu que ho tindrà en compte per a futures campanyes… Ens diuen que ho hem mal interpretat, com si fóssim idiotes sense criteris que ens ho empassem tot. La culpa és nostra perquè ens volien “invitar a todos nuestros consumidores a sentir esa sensación de ser el centro de atención mucho más a menudo.” Serà possible?

La publicitat es repeteix més que l’all. És una cremor que vol impregnar d’àcid les entranyes, que vol repetir-se fins a la sacietat perquè no t’oblidis de la seva presència, del seu nom, tira la pedra i amaga la mà. Els alls em mereixen un gran respecte, la publicitat no. Gràcies mama per mostrar-me aquest anunci i la teva mirada crítica tan encertada.