Si teniu oportunitat mireu la pel·lícula d’Alma Salvaje que narra la història real de Cheryl Strayed (Reese Witherspoon), una dona que decideix recórrer a peu 1.770 quilòmetres fent la ruta del Pacific Crest Trail que va de Mèxic a Canadà. Durant el trajecte va teixint la historia que l’ha portat a emprendre aquest viatge.

Té unes cites molt reflexives i feministes de les que vull destacar una d’Emily Dickinson: <<If your nerve, deny you, go above your nerve>> traduïda com: “Si tu valor te rehúye, supera a tu valor”. I és que per tocar de peus a terra, en el camí que ens ha tocat caminar, hem de superar tantes coses!

En diverses escenes de la pel·lícula apareixen els seus peus, cansats, amb nafres, amb les ungles que li cauen de portar la sabata massa justa… Les imatges em fan pensar en els peus femenins, tantes vegades objecte de fetitxe, i que ara em venen al cap com a subjecte. Els peus subjecten bona part del món, i pel camí, quantes ungles hem regenerat? quantes nafres hem cicatritzat? Vivim ajustades, en l’espai humit entre el peu i la sabata que ens apreta…

Recordo quan a l’escola em van parlar de l’embenat de peus o peus de lotus: el costum d’embenar els peus de les nenes joves per evitar-ne el creixement natural per una finalitat estètica. La pràctica possiblement va originar-se entre les ballarines de la classe alta de la cort xinesa de la Dinastia Song, i aquesta pràctica va fer-se molt habitual en la classe alta i la burgesia perquè els homes consideraven molt atractiu el peu petit. Les dones més pobres no ho feien perquè les impedia treballar…

Tenir el peu dins d’un calçat incòmode és dolorós. A Xina encara hi ha dones amb els peus encabits en sabates de 7,5 centímetres, amb el que això comporta. La fotògrafa Jo Farrell va conèixer a Zhang Yun l’any 2010, una dona de 88 anys que encara segueix la tradició. Des de llavors va començar a treballar en el projecte “Història Viva”, que reflecteix la quotidianitat d’aquestes dones i captura la vida de les últimes supervivents d’aquesta pràctica.

From the book “Living History: A unique record of some of the last remaining women in China with bound feet”

Encabir el peu en una sabata que fa mal, en el moment, o posteriorment és una agonia. Posar el peu en una sabata de taló, o en una de ballet durant molt de temps et deforma el peu. Serà bonic, però et fa mal als peus.

En aquest vídeo les ballarines de The Austrian Ballet ensenyen com es curen els peus…

I a mi, que em solia fer vergonya anar amb xancletes i ensenyar els peus… em quedo amb la frase de Cheryl Strayed “Quiero estar en el lado de la belleza” i que cada persona entengui el que no li faci mal.