L’imaginari col·lectiu manté uns axiomes sobre la disponibilitat de les dones vers els homes i la societat. Les pensa erròniament, i les ha donat com a vàlides, perpetuant violències silencioses en les que costa entreveure la relació de força, d’això se n’anomena violència simbòlica.

Les dones pensem que podem ésser maltractades, la nostra ràbia es converteix en por i dolors, les nostres tristeses en depressió. S’ensuma lleugerament a l’aire una ferum de desig de dominar l’altra persona. Les dones pensem que el nostre rol és de reproducció, de tenir cura de la família i la llar, i tot això mentre hem de renunciar a la independència econòmica, als nostres aprenentatges professionals, a la nostra vida social, etcètera. Si fos una decisió lliure, d’acord… però ho és? Sota quins preceptes es pren aquesta decisió?

DECÀLEG SOBRE LA DISPONIBILITAT FEMENINA

La dona no està disponible per:

1.- Estar pendent de tu les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Tampoc el 29 de febrer.
2.- Escoltar i riure els acudits que fas davant meu que em denigren com a persona i minven les meves capacitats i destreses. No fan gràcia.
3.- Tenir relacions sexuals perquè m’he vestit de determinada manera o et sembli que t’estic provocant. Masturba’t.
4.- Acceptar que no vols fer servir preservatiu perquè et talla el rotllo i no sé quines excuses més… Tu vols ser pare? Com et protegeixes de les ITS?
5.- Comprar productes anunciats mitjançant publicitats sexistes que em cosifiquen. Equips de publicitat: treballeu-vos-ho més que sou molt poc originals i sempre recorreu al mateix.
6.- Assumir tota la cura de la família i de la llar. No et dóna vergonya la teva irresponsabilitat? No es tracta d’ajudar sinó d’assumir la reciprocitat que et pertoca. Ara et faré un rodolí. “No t’aprofitis de les capacitats femenines per a la cura, cara dura!”
7.- Creure’m que no saps fer les coses, “no és lo teu”, “no ho pots evitar”, “ets així”? Aprèn! Com deia el Capità Enciam, “Els petits canvis són poderosos”.
8.- Rebre una retribució econòmica menor per la meva feina per tenir vagina. El salari no ha d’anar en funció dels meus genitals.
9.- Aguantar comentaris que menyspreen la meva preocupació per les coses i els meus cansaments vitals. Estic cansada d’haver de dir que sí a tot.
10.- Digues la teva!

Revisem les nostres disponibilitats i expectatives imaginàries!

I no comprem jocs tipus: Senran Kagura: Bon appetit. Un joc per a la Nintendo 3DS on les dones es baten en duel per cuinar per un xef, i la que no ho fa bé es va quedant despullada. Fer bé el dinar et manté amb la roba, posar massa sal en un plat et pot fer perdre els sostens.

El jugador té el control de les 5 personatges ninja que quan més maltractades estan, menys roba tenen, el joc compta també amb un visor d’escots i imatges tridimensionals d’altres parts del cos. Com he pogut llegir en una ressenya de la pàgina: http://www.koi-nya.net

<<Y llegamos a lo realmente importante: si frotamos la pantalla destruiremos la ropa de las muchachas. El control a la hora de destruir estas prendas parece que será total, pudiéndolas romper de la forma que más nos apetezca. Y si cumplimos ciertos requisitos, podremos ver a las chicas como dios las trajo al mundo… o casi, ya que serán parte de un delicioso postre.>>

Bon profit! A menjar-s’ho amb patates! FIGHT!