T’imagines una vaga de totes?

Vaga de totesT’imagines una vaga de totes? T’imagines, per un moment, que les dones pengem els nostres davantals al balcó i sortim al carrer perquè fem festa de cuinar, de tenir cura de la casa i la família, d’anar a comprar… Fem festa de les imposicions patriarcals, reivindicant la nostra diferència sexual. I fem festa, no perquè no ens agradi fer aquestes coses (això ja va a gustos), sinó perquè no són una obligació, no són les coses que se suposa que hem de fer. Les farem si volem i amb el respecte que es mereixen!

Us explicaré una història:

<<Una dona, s’aixeca pel matí sense despertador, s’aixeca quan el cos li demana, s’estira i badalla i mira per la finestra… És un dimecres, fa caloreta… Avui no ha d’aixecar del llit al seu fill, no li prepara l’esmorzar, no guarda la llosa de la nit anterior a l’armari mentre el nen esmorza per aprofitar el temps, no l’ajuda a vestir-lo, ni l’acompanya a l’escola, tampoc li ha posat l’entrepà ni els deures a la motxilla. 

Tampoc va a treballar a corre cuita mentre contesta al metro els wsp de les amigues amb les que encara té relació, ni contesta al marit que li recorda si pot comprar el regal pel seu cap, perquè a ell no li donarà temps. No torna a casa i es posa a fer el dinar, a rentar plats, o a plegar una mica de roba, tampoc va a l’escola a recollir el fill. No aprofita per passar per l’AMPA a apuntar la filla de la veïna a anglès, ni fa fotocòpies de l’acta de la reunió de l’escala per repartir al veïnat; No passa pel supermercat a comprar els iogurs que s’han acabat ni l’ampolla de vi pel dinar de dissabte; no ajuda el fill a fer els deures, ni endreça joguines, ni col·loca a l’armari la roba que ha plegat al migdia. No s’ajup a recollir la bola de pols que circula pel passadís de casa, no fa el sopar ni pensa què menjaran al dia següent; No apunta a l’agenda que hi ha una reunió a l’escola per preparar les activitats del nadal. No dutxa el nen ni l’acomanya a anar a dormir. No escolta els problemes de la parella que renega de la feina, i no recull la taula, ni frega els plats, ni es connecta a l’ordinador per avançar una mica de feina pel dia següent, no es treu la roba per tenir relacions sexuals ni…>>

Que dolenta aquesta dona, oi? Què mala mare! Quina parella tan horrible…

Bla, bla,  bla…

Una història d’una dona que viu a Barcelona, a Sants, i que demà deixarà de fer totes aquestes coses, a veure què passa. I si no està sola? I si la vaga de totes ens empeny a adonar-nos de tota la feinada que fem que ningú valora i que es menysprea constantment? I si ens agafem festa? I si diem que no? I si estem fins als ovaris de què ens prenguin el pèl?

El dimecres 22 d’octubre de 2014 és un bon dia per reflexionar, per penjar el davantal, per sortir amb les nostres escombres voladores, per no consumir, per no contribuir a l’engranatge capitalista que pretén decidir per nosaltres, un sistema que vol controlar-nos, de tal manera que,  fins i tot, ens ofereix la possibilitat de congelar els nostres òvuls, perquè siguem mares quan estiguem exhaustes de treballar i els nostres fruits se’ls hagin quedat i espremut per treure’n el suc dels diners… No ens enganyareu! La nostra suor serà feminista o no serà.

Demà sortim al carrerper una vida lliure, feliç i amb dignitat.

http://vagadetotes.wordpress.com

VAGA DE TOTES

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s