Qüestions de pes. Quant de pes li donem a les coses, però en especial, quant de pes li donem a les persones?

“Pesada” és sinònim negatiu, perquè el pes carrega, immobilitza; però, hi ha un pes necessari, un pes que s’ha d’anomenar, una raó de pes, una mida que va més enllà de les bàscules socials, aquella en les que totes sembla que ens hi hem d’encabir, perquè sinó amigues, ho tenim ben magre…

Fer-me pesada és necessari, fer-me pesada en dir el que no m’agrada, per exemple, caminant pels carrers de l’eixample vaig trobar-me un aparador amb el lema: “Adelgaza y brilla” amb moltes bombetes il·lustrades, com si la brillantor de les persones fos una qüestió d’estar prima. La primera consulta és gratuïta, després has de pagar per brillar. La frase podria haver estat “Mira com brilles!”, però abans de brillar has de fer coses, has d’aprimar-te!

Eduquem les nostres nenes en què estimin el seu cos, sense comparar-lo, sense que les revistes siguin el seu mirall, sense reforçar lo maca o lletja que està quan es vesteix d’una determinada manera… Deixem que embruti les teles que la cobreixen, que combini colors i estampats segons la seva fantasia, i que la vida li despentini els cabells, ballant, saltant, jugant…

Deixem que reconegui les seves ales i els seus peus, les seves brillantors pròpies i les seves ombres. Acompanyem-les en el seu desenvolupament i en el respecte vers el seu cos en la seva singularitat, ajudem-les a què prenguin consciència que la mesura de la vida no està en els quilos ni en les calories, guiem-les perquè creixin conciliades amb els seus plaers i els seus dolors, com a vivències personals i transformadores.

Treballem amb les nostres nenes el saber dir “no”, “fins aquí”, “ja en tinc prou”. Compartir les paraules i les accions d’escolta, saviesa i intuïció que ens configuren. Acceptem també quan deixar-les fer soles…

No impulsem entorns de Súper Venus, d’augments i reduccions quirúrgiques i estètiques on un bisturí defineix qui ets, on la vàlua és de silicona i el cervell se’ns roba i manipula.

No contribuïm a enemistar-nos entre nosaltres, competint en un món capitalista i patriarcal que anul·la les nostres diferències i ens pretén omplir de coses que no necessitem. No comprem revistes que menyspreen les dones, les nostres aixelles i les nostres cuixes, les nostres males cares i les nostres arrugues.

No vulgueu vestir-nos per simular la nostra nuesa, no vulgueu retallar les nostres formes i/o les nostres deformitats, no vulgueu camuflar les nostres olors i mal de caps, prestem atenció al dolor polític femení, al crit, a la poesia, a l’oblit.