¿Com escriure sobre les dones sense caure en la perspectiva de la misèria, de la mancança, d’allò que no tenim i ens seria menester?
El camí de la no reivindicació no sempre complau. Fer una escriptura de valor d’allò que és present i femení és un camí sinuós sense dreceres. No sempre ho he aconseguit, i no dic que ho faci a continuació, però aturar-se per revisar la denúncia és una parada necessària.
Necessitava que passés el mes de maig i agafar força nítida per recompondre lletres i formar paraules. Tornar la meva escriptura una mica més poètica, una mica més personal, i continuar opinant sobre allò què em passa en relació al món en el que visc, sovint cruel, sovint meravellós.
Han passat ràfegues d’informació per davant dels meus ulls tipus un anunci que totes coneixeu de Desigual sobre una maternitat “chula” en la que es punxen condons, però amb lletra petita ens alerta que és una ficció publicitària i que no ho intentem a casa. Dic ràfegues perquè la velocitat en la que estem immerses ens ofega en compromisos, llistes, deures… Immerses en la roda del “demà més i millor” que ens eixuga l’esma.
Qui se’n recorda de les més de 200 nenes (no hi ha acord ni amb el nombre de nenes) de Nigèria reclamades mundialment sota el lema #Bringbackourgirls després que el grup Yihadista Boko Haram les segrestés de l’ internat on estudiaven per sotmetre-les a diversos abusos?
Com ha quedat la venta d’un biquini amb farcit (“Bikini niña con foam”) per a nenes de 9 a 14 anys del supermercats Carrefour? Se n’ha retirat la venta denunciada per FACUA?
Així, en una pausa obligada en la meva atapeïda agenda em disposo a buscar les propostes de l’abundància, de la felicitat, en comptes de propostes que ensumen misèria. Costa més escriure en positiu. ..
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a València la 3ª Trobada Solidària de Dones Pallasses, un encontre anual per qüestionar rols i estereotips i el retrocés dels drets de les dones, un espai d’ humor feminista i transgressor per “fer riure, pensar i actuar”.
D’altra banda, la campanya “Girl Power” … vol posar en relleu la censura que el pit de la dona rep a Facebook. L’administradora de la pàgina “Girl Power” va pujar una fotografia a Facebook de Frida Khalo que ensenyava un mugró. Facebook li va esborrar la foto. També li van esborrar una d’artística del seu perfil, van fer campanya en contra d’això i li van esborrar la pàgina. Per això la campanya fa reflexionar sobre que si fossin mugrons d’home, no hi hauria censura…
MULIER SAPIENS 
Un hombre sin camiseta y con (lo que la sociedad considera) unos buenos pectorales se suele considerar de “buen ver”. También eso suele ser un arma de seducción. Pero, a diferencia de una mujer, un hombre no se le tacha de guarro, poca gente se pregunta si son de verdad, si se ha tirados horas y horas en el gimnasio, si ha utilizado esteroides anabolizantes o se ha puesto implantes. La mujer, aún hoy en día, tiene que adaptarse al “sentido común”, que de común poco tiene, y por supuesto no tiene que provocar. Me parece muy fuerte que un pezón masculino sea algo bueno y uno femenino, algo malo.
Si la censura, ejercida por quien tiene más poder, nos dice lo que es bueno y lo que es malo y lo aceptamos, acabaremos creando un modelo, educaremos nuestros/as hijos/as diciendo a ellos que si quieren sacarse la camiseta no hay problemas y a ellas que no está bien.
Si la humanidad tuviese que prescindir de pezones, tetas o pectorales eligiendo entre hombres y mujeres, la respuesta sería obvia.
M'agradaM'agrada
Hola Pingüino Mantis,
Sacarse la camiseta no es la misma acción si lo hace un hombre o lo hace una mujer. El pecho de la mujer se usa en innumerables ocasiones para vender productos que nada tienen que ver, pero eso no supone una censura, una reflexión, supone ventas, audiencia… Por otro lado una mujer amamantando es motivo de que le cierren una cuenta de Facebook, la echen de una tienda, bla, bla, bla…
No debería ser difícil educar en la libertad aunque esta se tope con un control externo, porque la libertad nace del interior y eso también es de “sentido común” 🙂
Gracias por tu comentario y tu reflexión, nos queda mucho camino, y muchos pezones por enseñar…
M'agradaM'agrada