“Jo, Nadine Schweigert, prometo viure la meva pròpia vida i gaudir per sempre de l’amor amb el meu bonic ésser”, paraules que va resar aquesta dona nord-americana als 36 anys el dia del casament amb Nadine Schweigert.

Un dels seus somnis era casar-se, però després de buscar i esperar el seu príncep blau sense trobar-lo per enlloc… va decidir fer-ho amb ella mateixa.  “Jo estava esperant que arribés algú per ser feliç. En aquell moment, un amic em va dir: Per què necessites que algú es casi amb tu per ser feliç? Casa’t tu amb tu mateixa.”

Vestida de blau i davant de 40 persones convidades va intercanviar-se els anells amb ella mateixa. “Estava jo, de peu, comprenent que jo sóc la responsable de la meva felicitat”.

Fa anys va concedir una entrevista al programa del periodista Anderson Cooper, explicant que tenia molt sobrepès, fumava i bevia molt, i sortia massa de festa després d’un divorci on els seus dos fills decidiren quedar-se amb el seu pare… Actualment Nadine treballa com a professora de ioga i sent que la seva vida ha donat un gran gir. Com va afirmar: “Vaig començar a descobrir que aquell amor que necessitava estava aquí (apuntant el seu pit). Ningú més me’l podia donar.”

Nadine no ha estat l’única, Chen Wei-yih tenía 30 el 2010, quan va decidir casar-se amb ella mateixa. Una dona amb una carrera professional excel·lent però sense haver trobat una parella adient. Amb aquell gest va voler instaurar una idea nova dins les tradicions taiwaneses on una dona no casada és una dona fracassada… Amb el convenciment que ens hem d’estimar a nosaltres mateixes abans d’estimar les altres persones va fer aquest gest nupcial insòlit al país.

La paraula “matrimoni” com a denominació de la institució social i jurídica deriva de la pràctica i del dret romà. El seu origen etimològic és l’expressió “Matri-munium”, és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat. “Matris”, significa “mare” i, “Munium”, vol dir “cura”, venint a significar “Cura de la mare”, en tant es considerava que la mare era la que contribuïa més a la formació i criança dels fills/es.

La concepció romana té el seu fonament en la idea que la possibilitat que la naturalesa dóna a la dona de ser mare queda supeditada al marit, a qui queda subjectada en sortir de la tutela del pare, així els fills/es tenen un pare legítim a qui estar sotmeses fins a la seva plena capacitat legal: és la figura del pater familias.

Una altra possible derivació provindria de “Matreum muniens”, significant la idea de defensa i protecció de la mare, implicant l’obligació de l’home cap a la mare dels seus fills/es. I una altra lectura fent referència al segon terme “mònium”, que es troba també en “patri-mònium” i “merci-mònium”,  que eludeix a “agent” o “acció”) on el concepte de matrimoni remetria a una acció que es remunta al rol predominant (actiu o de conducció) de la dona en les societats matriarcals.

El matrimoni sembla l’acció de comprar l’amor. Un sentiment que l’home ha intentat comprar al llarg de la història. S’ha fet amb els cossos, les terres, les nacions, ha empresonat cervells i esperits, però no ha pogut dominar l’amor que en llibertat es lliura generosament sense reserves.

Bette Nesmith exercia de secretària a Dallas mentre criava sola el seu fill Michael, que després es faria famós amb el seu grup “The Monkees”. Nesmith mai es va proposar ser inventora, només intentava solucionar els problemes que li provocaba la seva poca experiència en mecanografia i taquigrafia a l’empresa. Com la seva formación d’artista li feia estar acostumada a l’ús de pintures i negres, un dia va intentar crear un producte amb el qual aconseguir tapar les faltes de mecanografia que cometia en el treball. Després de diversos intents, va elaborar una substància blanca que s’assecava ràpidament i servia per a això, així que la va posar en un pot i la va portar a la feina. Quan cometia algun error estenia la substància sobre el paper amb un petit raspall i després tornava a escriure damunt. En 1956 va convertir la seva cuina en un laboratori, a causa de la demanda de les seves companyes i amistats. Li va posar el nom al producte de “Fora errors”. El 1967 va crear la seva pròpia companyia, la “Liquid Paper Corporation”. Al 1976, va vendre 25 milions d’ampolles. Nesmith va crear dues fundacions per ajudar les dones a trobar noves maneres de guanyar-se la vida. Bette va morir l’any 80, sis mesos després de vendre la seva empresa per 47,5 milions de dòlars.

“Típex” femení per esborrar, camuflar, dissimular les ferides, els sotracs, els intents de comprar el nostre amor, de fer-ne negoci, de fer-ne una possessió. Els anells de la discòrdia, vaja…