OSTENTATIO MAMMARUM

LupercaLes dides alleten la societat des de temps immemorables. Hi ha milions d’alletaments anònims, alguns d’històrics, dels primers i més coneguts, el de la lloba que alleta Ròmul i Rem, “fundadors” de la ciutat de Roma, Itàlia. El terme “lloba”, en llatí “lupa” servia per anomenar les prostitutes de l’època. El mite que l’animal va donar de mamar els bessons s’explicaria per l’error en la traducció de com anomenaven la dona, una prostituta, qui es faria càrrec d’ells, adoptant-los i criant-los.

Una dida o ama de llet és una dona que alleta un nadó que no és seu. Recórrer a una dida es remunta a la prehistòria, i va ser un fet habitual fins al s. XIX ja que hi havia mares que no podien o no volien fer-ho. No podien per raons físiques, o bé per raons socials ja que es considerava una tasca inadequada per a les classes superiors. En entorns pobres, ésser Dida t’assegurava una feina a una casa rica.

El desenvolupament de noves fórmules de llet en pols va portat a la gradual extinció de les dides als països “desenvolupats”. O potser no…

Roman Charity Rubens

En aquest quadre de Rubens una jove ofereix el seu pit a un senyor. La imatge ens pot xocar. Si coneixem la història dels personatges potser ens sobta més en saber que són pare i filla. El parentesc el coneixem de la mà del compilador d’anècdotes històriques Valerius Maximus que ens narra com la jove romana dóna de mamar al pare, a punt de morir de gana, a la garjola. 

El quadre de Rubens s’anomena “Caritat Romana” (1612) perquè quan les autoritats romanes van veure l’escena es van commoure i concedeixen la llibertat al pare.

Dona Bishnoï

Els Bishnoïs són membres d’una comunitat a l’Oest de l’Índia creada pel Gurú Jambeshwar Bhagavan, conegut com Jambaji (1451-1536). Bishnoïs o Vishnoï (de bish, “vint” y noï, “nou” en rajasthani, una forma dialectal del hindi) són els 29 preceptes promulgats per aquest Gurú. Els Bishnois protegeixen amb la seva vida els arbres i els animals des de fa més de 500 anys.

Les dones donen de mamar a les gaseles desnodrides o orfes com a un nadó més, acollint-les a la família i alimentant-les durant llargs períodes fins que les retornen fortes i saludables a la natura.

L’any 2001, una dona que intentava anar de la república Dominicana a Puerto Rico en pastera amb 15 persones més va salvar la seva vida donant-les de mamar. Se’ls va acabar l’aigua i el menjar i van subsistir gràcies a la seva llet. Fins feia 4 dies havia donat de mamar al seu fill, i, per tant, podia també fer-ho amb els més grans, els va animar a perdre la vergonya i a nodrir-se d’ ella. La llet d’aquesta dona va mantenir vives 16 persones, inclosa ella mateixa durant 12 dies en algun lloc de l’oceà Atlàntic.

Antigament l’Ostentatio Mammarum feia referència al gest matern d’autoritat que feien les dones en situacions límit  ensenyant els pits per conscienciar els fills, els soldats, etc. perquè el pit els havia alimentat, el pit els havia de fer recordar les seves mares, la infantesa, l’haver de donar les gràcies per haver nascut d’elles.

De l’Ostentatio Mammarum se n’ha tergiversat el significat. Els pits ja no són símbol d’autoritat o d’aliment. Són un símbol sexual robat i manipulat pel patriarcat. A la botiga de Primark t’expulsen per donar de mamar a un nadó…  Mentrestant, el món de la publicitat ostenta amb els pits per anunciar qualsevol producte o censura mugrons d’algunes artistes i els retransmet només a les anomenades “hores decents”…

WonderbraTom FordReal FriesMercedesMediamarktGenollsAudi

Els pits estan espantats. (La Teta Asustada, 2009 Claudia Llosa).
Potser la llibertat ja no guia el poble.

El passat mes de desembre va fer un any de la violació per un grup d’homes a una noia en un autobús a l’Índia. Una violació que li va causar la mort dues setmanes després en un hospital de Nova Delhi. La jove noia de 19 anys viatjava amb un company a quin van colpejar, per després violar la noia amb una barra de ferro, causant-li ferides internes molt greus que van acabar amb la seva vida. El següent vídeo és en motiu de l’aniversari de la mort de la jove, i de totes les violències que pateixen les dones.

“Mira com mires quan em mires així” és un treball realitzat per la Whistling Woods International que porta per títol: “Dekh Le”. El lema és:  “Pensa, Actua, Reflexiona” per tal que els homes s’adonin de com miren quan ens miren, entre d’altres parts, els pits.

 

Advertisements

5 thoughts on “OSTENTATIO MAMMARUM

  1. La meva àvia materna, que era gallega, va ser “ama de cria” durant la guerra civil. Es va traslladar des de Galicia fins aquí, per allentar a uns nens d’una família rica de Barcelona. Durant el temps que passava aquí, a ella la cuidaven molt, per tal de tindre molta llet, i amb els diners que guanyava podía alimentar als seus 9 fills a Galícia.

    M'agrada

    • Hola Silvia!
      Gràcies pel teu comentari. Bon any i bona lectura!

      Tenies una àvia molt valenta, perquè deixar la terra natal i 9 fills enrere no devia ser gens fàcil. Les “ama de cría” com bé dius, eren molt ben cuidades en casa rica, perquè volien que no els faltés cap nutrient i tinguessin bona salut, això permetia que tinguessin elles unes condicions de vida millor que d’altres dones, i alhora mantenir la seva mainada. Però el viatge, l’enyor, la feinada… això les converteix en unes heroïnes.

      Segur que portes als gens aquesta força que t’ha transmès l’àvia de mirar cap endavant i lluitar pels teus.
      Una abraçada i sort al concurs. Participes amb la lletra S de Sílvia.

      M'agrada

  2. Increíble la història de la dona de la patera, estic convençuda que més vergonya van sentir ells que ella mateixa, una dona quan dona el pit està alimentant i donant vida, per tant per ella deixa de ser un acte sexual, però els homes ho miren amb altres ulls… Recordo quan donava al meu fill i els amics del meu home no s’atrevien a entrar a la sala per tal de no veure’m i que els hi sortís els colors… S’ha de canviar la manera de veure els pits de la dona, una part hermosa i delicada que forma part dels nostres preciosos cossos… I normals! S’ha de començar a mirar amb normalitat el pit d’una dona i… sense babetes! jeje

    M'agrada

    • Hola Judith!

      Hi ha moltes dones que han alimentat homes a punt de morir. I és que la llet és la llet. Però el pit agafa unes connotacions o unes altres segons com s’ensenyi, segons qui el miri… és tot una mica complicat o més senzill del què ens pensem. Mamaríem nosaltres del pit d’una desconeguda? Alletaríem un nadó que no és el nostre? Potser no ens hem fet mai aquesta pregunta, potser no hem fet mai topless, potser no sabem fer-nos una autoexploració, potser no sabem gaire coses dels pits, però si en tenim, o n’hem tingut, de ben segur que tenim un munt d’històries per explicar. Estimem els nostres pits i fem-los respectar! 🙂
      Judith participes amb la J!
      Bona sort i gràcies per la teva aportació!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s