Pinzells de colors…

Dona pintadaHairvetica és la tipografia creada pel dissenyador Vladimir Koncar a base de pèls púbics. Es podrien escriure moltes paraules amb aquesta tipografia, moltes més que pèls ens cauen al llarg de la vida… http://www.dadanoias.net/2013/11/26/hairvetica-una-tipografia-pubica/

Jo m’he permès la llibertat de dibuixar a aquesta dona amb el lema “Quan el va deixar va tornar a pintar” i també d’escriure aquesta paraula “Llibertat” en motiu del rebuig a la violència contra les dones que es manifesta amb més intensitat al mes de novembre, però que durant l’any, es treballa per tal d’eliminar aquesta nafra a la que no paren de posar-li el dit, que fa mal, més que la depilació amb pinces.

Hi ha molts articles i reflexions interessants al voltant del #25N. Jo volia fer un parèntesi per escopir uns pèls que tinc a la boca, les violències que les dones exercim sobre nosaltres mateixes.

Unes violències que sovint creixen a poc a poc, s’enquisten, es rinxolen. T’acostumes a elles i els hi agafes estima, perquè no t’han ensenyat altres maneres de sentir, d’entendre les coses…

Ens deixem d’estimar, de cuidar, d’escoltar i de donar-nos la paraula. Ens abandonem en la pèrdua o en les troballes que no aporten ni sentit ni felicitat. Naveguem en aigües tèrboles esgotades pel “fer” i no pel “ser”.

Llibertat

Recuperant una mica de llibertat d’aquella que a vegades perdo… comparteixo l’ “Oda a los pelos” perquè en mi també hi ha poesia, una poesia particular sense gaire rima ni estructura, però que respon a la poesia que sempre he fet, la que em surt del cony.

En mi també hi ha paraules que volen ésser llegides. Perquè la pau és creativitat i la dona… pinzells de colors.

Pelos.
Cortos y negros.
Pican y todas hablan de ellos.

Despuntan.
Enquistados o mordedores como perros.
Sedientos.

Se añaden tijeras, cuchillas… para reducirlos.
Porque tienen algo crudo, algo extraño.
Me abruma. Me abruma el corte y el alisado.
Pelos púbicos los carga el diablo.
Se defienden, me acaloran,
acompañan mi morada, aquí, en el blanco invierno.

Frases peludas que fruncen mi entrecejo,
“Rubia de bote, chocho morenote”,
Pero se disipan, como los enredos capilares que cortas por lo sano y surgen dispares.

Pelos míos y extranjeros. Rizados, curiosos, me mecen.
Como puntas abiertas sin suavizante.
Hermanos bigotes, sobacos lejanos.

Heridas al sacarlos o al dejarlos.
Mantos negros que tapan las piernas largas.
A cada paso que doy, danzáis. Pesos pesados, pelos pasados.

Pelos besados, de pubis poblados, oda a los pelos perdidos,
Si no pincharais no os arrancaría.
Atascad desagües o volved a mi barba.

I, amb aquestes paraules m’acomiado fins al gener. Descansaré, respiraré, diré adéu al pelut 2013 i acolliré un nou any amb la il·lusió que em caracteritza.

Gràcies per llegir les Mulier reflexions i fins molt aviat!

Anuncis

2 thoughts on “Pinzells de colors…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s