Hysterical Literature és un projecte del fotògraf Clayton Cubitt que explora, segons ell el feminisme i la dualitat cos-ment, reflexionant sobre la idea dels retrats com a imatges estàtiques on, normalment, les models presenten cares de felicitat i la fotografia captura aquestes expressions molt pensades i concretes. L’artista en aquesta ocasió aposta pels retrats incòmodes, on les cares no són sempre de somriures feliços i estudiats.

Hi ha 8 vídeos que configuren aquest treball que han estat vistos des de 2012 per més de 20 milions de persones. Les 8 dones lectores ens mostren la seva batalla entre el cos i la ment. Stoya, Alicia, Danielle, Stormy, Teresa, Solé, Amanda i Margaret.

La dona d’aquest vídeo es diu Stoya, treballa com a acròbata i és escriptora i actriu erótica, però suposo que no ha fingit la interpretació i es deixa endur pel moment…

Cubitt vol tornar a parlar de l’anomenada “Histèria femenina” on es relacionava totes les malalties de la dona amb la repressió de la sexualitat i l’úter, i així podien curar-les amb una gran medicina: massatges pèlvics i tractaments vibratoris…

Les 8 models llegeixen un llibre mentre un vibrador accionat per comandament a distància envia vibracions a la vagina, i cadascuna reacciona quan reacciona i a la seva manera. Quant hi ha d’actuació en tot això? Seria el mateix si no sabessin que les estaven gravant?

Si l’experiement hagués estat fet amb homes, ho veuríem diferent? Ens seria tant agradable a la vista i a l’ oída? Cosetes per donar-hi voltes.

Em sembla un experiment curiós, i encara reflexiono sobre la tria de lectores dones, però en tot cas, sí em sembla interessant aquesta dualitat cos i ment que en la sexualitat ens trobem. Cal separar les dues coses? Cubitt comenta que volia barrejar dos àmbits que la societat tendeix a veure sota dos prismes molt diferents: l’Art i el sexe, així que va posar l’art a la taula i el sexe sota la taula.

Aquest projecte em fa pensar en un altre tema que no sé si té a veure o no, però m’ha vingut de gust donar la meva opinió sobre aquest invent… El Pipipop…

Jo no vull pixar de peu. Puc entendre que pugui anar bé en algunes circumstàncies, però que es vengui amb frases com “sólo para las mujeres pasivas” o “para la mujer del siglo XXI”… y “pisfruta” em fa molta gràcia…  El web de l’empresa en té cada una…

http://www.pipipop.com/–para-quien-es-/–para-quien-es-/–para-quien-es-/index.php

Altres sistemes com el Gogirl amb el lema “Sentada no, gracias” http://www.mcph.es/gogirl/Welcome.aspx ja fa temps que circulen, però jo personalment no sé perquè hem de pixar de peu. He llegit comentaris tipus “Així quan vas de festa pots pixar a tot arreu com els tios” i jo penso que si els homes pixen per tot arreu és una porqueria perquè pixar-se a les entrades de les cases, entre els cotxes, etc… no és gaire maco. I el que seria més útil és posar un serveis de WC públics de qualitat.

Però bé, la qüestió és posar-nos coses a la vagina, no?