Entre els dies 10 i 13 d’octubre se celebrarà una nova edició del Saló Eròtic. Durant molts anys he assistit a aquest saló, tant per feina, com per plaer… Hi ha coses que m’agraden i d’altres que no, l’anunci d’aquest any és una de les que no, perquè no sé exactament a quin públic vol atraure amb el missatge que llança, però em sembla que se’ls hi ha escapat de les mans… El saló és el punt de trobada català de l’esfera X d’arreu del món, o per qui si pugui acostar… Antigament es feia a la ciutat de L’Hospitalet, però es considerà que no era un saló que es volgués relacionar amb la ciutat pel seu contingut… i ara se celebra a Cornellà, tot i que el títol diu que és de Barcelona…
És una mica el que passa amb el mateix Saló. La majoria de públic que hi va és masculí i han fet un anunci amb un missatge cap a les dones que ens anima a treure a la porca que portem a dins… perquè es veu que l’erotisme és de porques, de guarres, o així ens ho volen vendre, i per això hem d’escopir al menjar i menjar-nos-el, perquè el sistema funciona així, ens mengem les porqueries contemplant Barcelona des de les alçades… L’agència Vinema, encarregada de l’anunci s’ha lluït…
Les dones quan treiem la “guarra que portem” a dins fem unes altres coses abans de tirar una escopinada a l’hamburguesa i assaborir-la , el que passa és que sembla que som un prototip, que totes funcionem igual…
Un estudi de la Universitat de Glasgow mostra 40 retrats de dones amb el rostre de bellesa prototípica de diversos països. Les imatges s’han aconseguit amb la tècnica de composició de retrats inventada per Sir Francis Galton al segle XIX. Les dones tenen entre 20 i 30 anys i suggereixen una persona prima de rostre atractiu. L’equip responsable dels 40 retrats es basa en mostrar la percepció de la bellesa femenina del món, però realment són aquests els prototips de bellesa de les dones, què passa amb la bellesa més enllà dels 30? I els granets, les arrugues, les ulleres, les línies d’expressió, no són també representatives de la cara de la dona?
El que és representatiu és aquest somriure que tenim o ens pinten perquè la vida sembli més amable i amorosa quan ens escupen a la cara. Per cert, i la dona catalana, on està?…