“1 de cada 3 quiere tocar-te. Déjate” Aquest és (era) el lema del sorteig extraordinari del turista (7 de setembre). Cartell de La Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) que ja ha estat retirat davant la polèmica generada. “Déjate”. Deixa’t fer!, així se sentiran afortunats. Tocar una dona és el premi gros! 1 de cada 3 vol tocarte! Quina sort, quina fortuna! Per 15€ podran tocar-ne una amb faldilla i maleta amb enganxines viatgeres…, és una gran oportunitat!

Segons la SELAE no tenien la intenció d’ atentar contra la dignitat de les dones, però perquè algú s’hauria de deixar tocar? I si no vol? Que una societat pública estatal vulgui distribuir cartells on t’animen a deixar-te tocar és el símptoma d’una malaltia crònica que començo a dubtar que tingui cura…

Turisme sexual. Ja costa poc, però si et toca el premi (15 milions) te’n pots anar una altra vegada a Indonèsia a que 3 de 3 es deixin tocar, per menys de 15€ segur… La submissió té un preu, i així, mentre ens volen penjar cartells per tota la ciutat, ens n’empassem una altra i ens perdem en debats per les xarxes socials amb comentaris de “no n’hi ha per tant” que fan mal de ventre…

“Blachman” és un programa de Dinamarca que emet la cadena pública DR2 en horari de màxima audiència. Un presentador acompanyat d’un convidat van comentant cada part del cos de la dona que silenciosament es va despullant davant seu sense poder dir res. Ells van parlant, “Què tal està funcionant aquesta vagina?”, “Quins mugrons tan alegres”… són alguns dels comentaris que s’han escoltat de les valoracions de les dones. El programa és un reflex del que cada dia a milions de dones ens succeeix. Participar en un programa en el que tu passejes pel carrer i hi ha homes que valoren el teu cos, i tu, no pots dir res… o això sembla…

El responsable del programa, el músic Thomas Blachman diu que “és un format revolucionari perquè ara les dones poden saber que és el que els homes pensen d’elles.” (Com si no ho sabessim ja! ” de cada 3 volen tocar-nos!”)

Les legislacions europees molt estrictes en la imatge publicitària de la dona (Tinc els meus dubtes) no ho són tant en els continguts televisius. A Dinamarca s’ha colat aquest programa expositiu del cos de la dona com a objecte per ser valorat, puntuat, jutjat… que té un impacte negatiu en noies joves que veuen el seu cos com a imperfecte i sempre disposat a deixar-se mirar, criticar, tocar…

El tal Blachman reafirma que “el cos femení necessita paraules. Paraules d’home”.

Ahahahahhahahhahahahhahahaha, i també Ahahahahhahahhahahahhahahaha