La política es fa per les dones, des de fora, amb una mà controladora, sense experiència, sense cos femení amb el sentit de la diferència sexual.  La xarxa va plena d’una política que fa pudor. Dictamens, lleis, normes… ho denunciem, ens manifestem, ens escandalitzem, però què ens està passant que no sortim a rebentar-ho tot?

La política del cony. Uns valen i els altres no. Hi ha una jerarquia de conys. Conys que mereixen respecte n’hi ha pocs, però. Conys que mereixen ser violats, depilats, interrogats, inspeccionats… Ens obren de cames al parer públic,  a la sexualitat patriarcal, a la maternitat perquè sí…

Estic cansada, cansada de donar explicacions per ser dona, per exercir la meva llibertat i les meves emocions, però com ho deia una pintada d’una paret, no tinc forces per rendir-me.

Des del 2011 a Catalunya si ets lesbiana o no tens parella tampoc pots accedir als tractaments de fertilitat, així que les paraules del Ministeri de Sanitat ja ens removien les entranyes just al juliol de fa dos anys, però encara no ho hem rebentat tot.

Aquest és un tema candent, que s’ extén com la pólvora per les xarxes socials, però el govern català ja escrivia en el seu protocol que només podrien accedir de manera gratuïta als tractaments assistits les “parelles heterosexuals estèrils”. També establia que tots dos han de tenir més de 18 anys i ha de fer més d’un any que intenten l’embaràs. Estan excloses les parelles amb un fill o filla previ o si ella té més de 40 anys o ell més de 55. Per últim, la infertilitat ha d’haver estat diagnosticada.

Ens ho mengem amb patates, per esmorzar, per dinar, per berenar, per sopar… i no ho vomitem, ho canalitzem allunyant-nos de qui se suposa que ens ha de “representar i vetllar pels interessos de les persones”, generant desconfiança, rebuig, i també una passivitat malaltissa on les notícies semblen bromes pesades que en dos dies ja se t’han oblidat.

Un iman de Ceuta (Malik Ibn Benaisades) es val de la televisió per dir que són unes “fornicadores” les dones que es perfumen, mostren la cara o les mans, porten sabates de tacó o texans, i tampoc li agraden els tatuatges, i que tinguin les dents arreglades. Doncs companyes, estic ben fotuda si m’enganxa perquè jo compleixo el pac complet, i a més, sí, sóc una fornicadora, en això sí té raó…

De totes maneres, hem d’estar tranquil·les… fins que no passem 24 hores ingressades o demostrem que som víctimes de la violència psicològica no sé de quina manera no comptaran amb nosaltres a l’estadísitica. A qui li importa les estadístiques mentre hi ha dones que necessiten un altre tipus de visibilitat que no són xifres ni gràfiques sinó eines llibertàries i una societat de major reapropiació dels seus conys.

No feu polítiques per mi sense preguntar-me, i si no delego en vosaltres no decidiu per mi. A vosaltres, a l’inrevés segur que tampoc us agradaria.

Molt bon estiu! Ens veiem al setembre 🙂