Aquest dijous 4 de juliol de 2013 a les 19h estaré davant la Catedral de Barcelona donant suport al #4J, #NosaltresparimNosaltresdecidim #donesdecidim és a dir, donant suport a que no ens retallin el dret a avortar. Durant 60 segons, juntament amb altres 60 entitats compartiré la meva veu dient que les dones són les que han de decidir si volen ser mares o no.

Aquesta decisió no correspon a l’estat, no correspon a ningú més que a ella, la dona, que és qui gesta durant 9 mesos una criatura dins seu, dóna a llum, la cuida, l’educa, i tota una llarga llista d’accions de vetlla i amor que s’ha de tenir molt clar que es volen dur a terme.

La interrupció de l’embaràs no se sotmet a inspeccions amb lupa, congressos d’opinions i lleis retrògrades. Si una dona no vol ser mare, qui l’obliga? Aquells que treballen fent tanta paperassa que no tenen prou temps d’estar amb les seves filles i fills?

Com ja vaig comentar en un post l’any passat, el patriarcat ha volgut negar la nostra capacitat de decisió, la nostra eròtica, la nostra voluntat, i fer-nos servir com a força de treball no reconeguda, a més de relegar-nos a “reproduir-nos” sense poder posar mitjans per evitar-ho, i a més, sense poder-ne tenir plaer. Les dones no reproduïm, no som màquines de fabricació en sèrie, som creadores de vida, de vida única i especial. Reproduir vol dir: Fer que una cosa existeixi de nou, es repeteixi. Les dones no reproduïm, i molt menys el que ens diuen des de fora que hem de produir, com si fóssim una fotocopiadora a la que ens van enviant treballs pendents…

L’IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs) hauria de ser gratuïta i una opció accessible per a totes. Als centres d’ensenyament s’hauria d’incidir en una educació afectiva i sexual que informés dels mitjans anticonceptius, dotés les dones de les habilitats personals necessàries per dir “Sí” i “No”, i treballés sota el paradigma de les relacions basades en el respecte, l’assertivitat, l’empatia i fora de l’heteronormativitat que ens impregna.

Al meu cos mano jo. Jo decideixo què surt i què entra a la meva vagina. Qualsevol intent de discutir o opinar d’aquestes entrades i sortides està fora lloc i és irreverent. El debat sobre la conveniència, mesura o idoneïtat d’aquestes anades i vingudes en el meu cos només em correspon a mi. Si pretens fer una llei que decideixi per mi estàs ben fotut i desequilibrat. T’agraeixo que et mantinguis al marge sobre si decideixo ser o no ser mare perquè ni et vull de company ni t’he demanat el parer. No és educat obligar a algú a fer res amb els seus forats que no li vingui de gust oi? Oi que jo no et dic que et fiquis res pel cul? (tot i que et donaria gustet) Doncs entén que jo decideixo el que em surt del cony.