La Viquipèdia explica segons la versió del poeta llatí Ovidi que Tirèsies, passejant pel  bosc, va veure dues serps que copulaven i va separar-les amb un bastó. Immediatament va ser transformat en una dona. Set anys després, va tornar a veure les serps i va tornar a donar-los un cop, cosa que li va retornar l’aparença masculina.

Tirèsies estava present en una discussió entre Zeus i Hera. Ell sostenia que la dona gaudia més de l’acte sexual que no pas l’home, i la seva dona afirmava el contrari. El matrimoni va demanar a Tirèsies el seu parer, ja que ell tenia l’experiència dels dos sexes. Tirèsies va respondre que, si es dividís el plaer sexual en deu parts, la dona se’n quedaria nou i l’home, només una. Hera es va irritar perquè Tirèsies havia donat la raó a Zeus i va cegar-lo. Zeus, per compensar-lo, va concedir-li el do de predir el futur i una vida llarga com set generacions de mortals.

Qui gaudeix més? És aquesta la qüestió? Més d’un 70% de les dones no saben identificar les parts dels seus genitals. Mai no han agafat un mirallet i s’han mirat la forma, color, etc. Què vol dir tot això? Ens fa por reconèixer-nos? Ens fa por experimentar-nos?

Aquest web proposa un petit joc per descobrir raconets vaginals i tenir més consciència del que tenim sota el melic.

http://summerseve.com/v101/id-the-v

Per altra banda, més enllà del gènere, de la genitalitat, de la masculinitat i la feminitat, si tens 1 hora i 20 minutets val la pena regalar-se una estona i mirar el documental “Fake Orgasm”. No busquis informació prèvia i gaudeix de l’espectacle amb el cor generós. És important que no donem tan de pes a les etiquetes i que obrim una mica la ment a d’altres significacions. Dóna un cop d’ull!

I mentre tot això s’està gestant dins teu, un apunt per reflexionar. Louis Vuitton ha presentat la seva última col·lecció amb unes models fent de prostitutes glamouroses pels carrers de París. L’anunci ofereix una visió de la prostitució irreal, porno chic i distant de la realitat de les dones que treballen de nit als carrers parisencs.

Portar l’alta costura al carrer on models com Cara Delevingne, Georgia May Jagger o Saskia de Brauw aguanten unes hores de rodatge, nues sota el fred, perquè és un anunci és una cosa, però la realitat de la prostitució és una altra. Aquí se’m planteja una qüestió interessant: Les models no són també treballadores sexuals? No venen el seu cos per diners? Sé que hi ha matisos, però hi ha una part comuna, una part en la que el cos de la dona és l’aparador, és l’objecte, és allò que serveix per satisfer les mirades lascives que desitgen tenir d’elles una estona de plaer fingit, un plaer esporàdic mentre el contracte sexual, o mentre la bossa o peça de roba està en el teu cos. Vols aquella sensació que ella transmet, aquella fragilitat i fortalesa que t’envia un missatge dient-te que tu pots pagar per allò, per tenir una prostituta així de perfecta amb uns complements així de perfectes. A homes i a dones ens han convençut ja per afluixar la cartera, volem d’immediat traslladar-nos a París per protegir amb el nostre sentit capitalista el fred de la noia… I comprem quelcom que en el fons mai tindrem i que mai serà nostre.