Cames decisives

CamesEl mes de març és un mes reivindicatiu per les dones. En aquest enllaç s’explica molt bé que aquests reivindicació no és per un únic fet, sinó per una conjuntura d’opressió i manca de drets que s’estava gestant i que tard o d’hora esclataria: http://historiata.wordpress.com/2012/03/08/8-de-marc-dia-internacional-de-la-dona-treballadora/

La Comunitat de Madrid l’ha celebrat “por todo lo alto” amb una campanya de regals per a les dones: galetes artesanals en forma de bossa o cotilla, mascaretes pel cabell, coberts a joc amb terrines, descomptes en llenceria…

En un dia tan assenyalat es continua estereotipant la dona amb activitats vinculades a comprar i cuidar-se… No s’ha animat a les dones a sortir al carrer sense depilar-se i a cridar i saltar, sinó que sota el lema “decisivas” (actividades de sensibilización, sociales y culturales) s’ha ofert una classe gratuïta de zumba, per cremar calories després d’haver-te menjat les galetes en  forma de cotilla…

Per donar un toc positiu a la jornada vull compartir un vídeo que he fet amb les joves del Casal de Sant Just sota el títol “Dóna la Cara per la Dona.” Un treball fet amb molt d’amor, i amb un treball previ que ha servit per reflexionar al voltant dels mites de l’amor romàntic, de la violència masclista, dels rols, del sexisme, etc.

 

I és apassionant treballar amb joves per ensenyar-los una altra visió de les coses, una que no s’empassi tot el que surt a la televisió i a les revistes, un posicionament crític i responsable a la societat en la que conviuen… Perquè la realitat és que el cos de la dona és com un aparador per vendre coses, per demostrar coses… Per exemple, si no semblàvem ja prou primes estan de moda un pantalons esquelet, perquè se’ns vegin bé les costelles, i sinó tenim una altra opció: Cedir a marques parts del teu cos a canvi de diners. Llogues el teu cos a la publicitat. Moltes persones joves de Japó es guanyen així la vida, l’únic requisit és tenir més de 20 persones com a seguidores a les xarxes socials, i anant penjant fotos de les parts on portes els anuncis…

 Pantalons esquelet Anuncis a les cames

Evidentment que cadascú pot fer el que vulgui amb el seu cos, però aquests fets em generen malestar… o és que ja els veig amb la lupa crítica de l’opressió patriarcal… Espero que algun dia el 8 de març no s’hagi de reivindicar res.

Advertisements

10 thoughts on “Cames decisives

  1. Retroenllaç: DOSSIER. 8 de març. Dia Internacional de la Dona Treballadora | HISTORIATA

    • Moltíssimes gràcies per la referència al vídeo! Quina emoció. La veritat és que em va encantar com s’explicava el dia de la dona, per tant, vaig posar el vostre link directament perquè la gent s’hi pogués adrçar!
      Una abraçada de gràcies!

      M'agrada

    • Hola Nelson,
      Gracias por tu comentario 🙂 Ahora te sigo por Twitter! Tienes un blog muy original!
      A veces lo sencillo es más efectivo uqe grandes discursos, pero no siempre son fáciles de crear estos mensajes directos. Me alegro de que te haya gustado el vídeo, yo estoy muy feliz de este trabajo!
      Besos

      M'agrada

  2. Enhorabona!

    La participació del xic és un punt molt bo del curt (bo, tot el curt és molt guapet, original i simpàtic). La lluita per l’igualtat ha de ser un objectiu global.

    Ànim!

    M'agrada

    • Hola!
      M’alegro que t’hago agradat el curt! Va ser molt maco fer-lo i veure el resultat! Els i les joves s’ho van passar molt bé i el contingut va servir per reflexionar moltes coses!
      M’estic llegint un llibre molt maco de l’Hélène Cixous, que es diu “La risa de la medusa” el conèixes? Et recomano aquesta escriptora!
      Una súper abraçada de gràcies!

      M'agrada

  3. Moltes gràcies, prenc nota! Ara estic amb temes una mica difícils de digerir d’Angela Davis (que de forma intrínseca porten el segell gènere).La próxima obra serà “La risa de medusa” 🙂

    Em resulta dur embrutar-te el blog amb aquesta noticia recent, però em sembla massa…

    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/26/valencia/1364329630_496942.html

    No és la primera vegada que la premsa descriu discursos antediluvians en àmbits acadèmics.

    http://www.dosmanzanas.com/2009/04/una-conferenciante-experta-en-bioetica-da-rienda-suelta-a-su-homofobia-mas-pueril-en-la-universidad-de-alicante.html

    Un abraçada i moltes moltes gràcies!

    M'agrada

    • Hola preciosa,
      Quan he llegit i vist per TV les declaracions d’aquesta dona se m’han posat els pèls de punta. També els púbics…
      No entenc què li passa a aquesta dona pel cap, i si ella d’una violació en treu un do de Déu, i d’una relació amb violència llàgrimes d’amor, té un problema molt gros. Que la Universitat li doni corda, és encara més insultant, però tenint en compte les doctrines que permet, el que m’estranaya és que no surtin a la llum més vajanades. Havia pensat de fer un article amb les declaracions i comentar-ho, però és que em fa tanta esgarrifança que concentraré les energies en una altra cosa…

      Estic contenta perquè estic fent el Master de Duoda d’Estudis de la Diferència Sexual. M’apassiona perquè em regira, em permet redescubrir-me des d’altres perspectives, i això sempre és gratificant. En sé poquet d’Angela Davis, però si em pots passar alguna referència més concreta per ampliar info serà genial. Conec les declaracions més famoses que va fer sobre l’opressió de les dones i les classes, però segur que puc treure més suc a la seva lluita.

      Una abraçada de moltes gràcies! 🙂

      M'agrada

  4. Et recomane “mujeres, raza y clase”. Trobar aquest llibre ha sigut una autèntica croada (no he vist res més seu en castellà). Al principi pensava que A. Davis era massa categòrica en la terminologia que emprava o, directament, em pareixia excessivament expositiva. Ara em sembla que és com un arxiu de les veus de moltes dones a través d’un anàlisi marxista molt net, clar i elegant i que, possiblement, la decepció inicial que vaig experimentar va ser el resultat d’estar massa influïda per terminologies contemporànies (ja veus, ni els historiadors, experts i expertes en els fets del passat, podem escapar de las nostra circumstancia actual). Ara que he superat aquest “tic” ja puc veure a Davis com una dona lluitadora i revolucionaria per partida doble.

    Tens una sort increïble amb el màster. Jo estic prou dividida amb el tema. No és fàcil enllaçar, en la pràctica, les humanitats amb les ciències socials (¡I són cosines germanes!).

    No coneixia el postgrau de la UB…

    Una abraçada de moltes de res i ànim! 😀

    M'agrada

    • No t’havia contestat encara al teu comentari!
      Doncs m’apunto aquesta referència i tant!
      M’encanta que em recomanin llibres, i més si són femenins!

      Estic molt contenta dels estudis que estic fent que em fan una mica més lliure i una mica més renovada i disposada a créixer en femení!
      Una abraçada literària!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s