Forced to be…

L’altre dia, caminant per l’eixample vaig fer aquesta foto d’una caixa d’un tanga, que estava pel terra i em pregunto? Quin és el cost d’estar sexy, de lluir com la noia de la fotografia? 1’20€? Quin preu ens posen? Per quan ens venen? Què buscava qui ho ha comprat? Ho ha trobat?

1,20€

Som una mercaderia. Anem amunt i avall, dins i fora de caixes per ser jutjades pel nostre cos. T’has d’adaptar als cànons del moment i del lloc on vius o estàs fotuda. La bellesa es converteix en una imposició, i no en quelcom natural, perquè se sotmet a normes, i per tant, deixa de ser espontània.

A Bulgària, cada primavera te lloc el mercat de núvies. Un mercat que reuneix noies joves per les que es paguen xifres de fins 10.000 euros en època de bonança, però que ara, amb la crisi, les xifres van al voltant dels 2.000. A Bulgària el salari mínim és de 112 euros. Es ven la virginitat i es compra l’honradesa d’aquestes noies pertanyents a les famílies Kalajdzi, d’ètnia gitana per contraure matrimoni amb elles. La prova del mocador es continua fent i es mostra a la fira com a senyal de puresa. Les noies s’han de posar vestits de princesa, maquillar-se i lluir perquè algú es vulgui casar amb elles. És una tradició ancestral en el que les dones no es poden oposar, com a molt arreglar-se lo mínim per no cridar gaire l’atenció i no ser desitjades… Al mercat es canta, es balla, es fa de figureta de botiga pels ulls del comprador ansiós per portar-la a casa i que s’ocupi de netejar-la i de produir infants. Poc a poc, algunes joves s’estan qüestionant que no volen deixar l’escola als 15 per casar-se i fer tasques de la llar, que no se senten bé mentre els envaeixen el cos per demostrar que són dignes. I, també, hi ha nois que afirmen que no volen pagar per tenir parella, que no volen comprar la dona, però això els porta a sortir-se del grup i a enfrontar-se amb la família…

Seguint amb la bellesa com a arma política, estar grassa és bonic a Mauritània. I semblaria un fet estrany tenint en compte les tiranies de la primor, però l’estar grassa també es converteix en una imposició perquè la pràctica del Leblouh, continua vigent. Es tracta de fer engreixar les dones fent-les beure i menjar sense mesura, si cal a la força. Nenes i joves són obligades a engreixar-se perquè així trobin marit. Els homes les prefereixen grasses. Ja que això per ells significa tenir bona salut, ser rica i bella. Just el contrari del que pensem per aquí… A Mauritània una jove prima és una vergonya per la família i ningú es voldrà casar amb ella… Tot i que el govern ha fet campanyes contra aquesta pràctica, existeixen campaments específics per ajudar a engreixar les dones.

991_fat

 “Les hago comer muchos dátiles, muchísimo couscous y otros alimentos grasosos”, va dir a la BBC Fatematou, una dona de 60 anys que dirigeix un d’aquests campaments a la ciutat d’Atar. “Las hago comer, comer, comer y después beber mucha agua toda la mañana y ya después pueden descansar. Se vuelve a hacer otra vez en la tarde. Así hacemos tres veces al día: mañana, tarde y noche”. A veces as niñas “ lloran y gritan”, aseguró, pero ” al final se acostumbran”. Llegan a pesar entre 60 y 100 kilos. “He visto parir a chiquillas de 10 años. ¡Diez años! Cuando están gordas y bellas, pueden servir bien a sus maridos”…

 Ideal de bellesa

La tradició mauritana diu que el tamany d’una dona indica l’espai que ocupa en el seu cor, així que perquè cap altra dona càpiga al cor d’aquest, han d’estar ben grasses…

Aquí i allà continuem relacionant el greix corporal amb la bellesa, amb l’acceptació externa, amb que es vulguin casar amb tu o no… Pfff…

Anorèxia

 

Advertisements

2 thoughts on “Forced to be…

  1. Coneixes el certamen Miss jongamà?. El teu text m´ha fet recordar com les distorsions tenen un recorregut immens.

    Com pot ser el dia a dia d’ aquestes models (a banda de la situació descrita)? I el de les models occidentals? I, la qüestió més important, són felices? A més a més està el tema de la salut. Acabarem totes taredes per fer el que el món ens demana.

    Bona publicació. Ànim!

    M'agrada

    • 🙂 No coneixia aquest certamen… gràcies per la referència! Ets una font de saviesa! Un cop més es tracta de remenar el cul, és igual la forma, el color… però que te’l mirin, te’l valorin, te’l puntuin i puguis guanyar algo per millorar la teva situació socioeconòmica…

      No m’agradaria ser model de res, ja la sola paraula fa por: “Model”. Un mirall en el que mirar-se i comparar-se, aquell horitzó de bellesa al que arribar per ser ben considerada… Imitem a aquestes models, més primes o més grasses, per encaixar en un motlle, per integrar-nos, tot i faltar a la nostra salut, a la nostra integritat, i al nostre propi model personal.

      La bellesa és un negoci molt enterenyinat… ens treuen el greix del cul per posar-nos-el a la cara en forma de tractaments per ser més jove, més maca, més… més…

      Existeix un nom d’una crema hidratant que es diu “Youthopia” o sigui, la utopia de la Joventut, perquè si tens 50 anys no pot semblar que en tens 20. Ni falta fa… i la mateixa crema t’ho diu amb el nom, però nosaltres la comprem…

      Aix… seguim fent feina i crítica per no caure a la teranyina…
      Una abraçada de gràcies!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s