L’altre dia, caminant per l’eixample vaig fer aquesta foto d’una caixa d’un tanga, que estava pel terra i em pregunto? Quin és el cost d’estar sexy, de lluir com la noia de la fotografia? 1’20€? Quin preu ens posen? Per quan ens venen? Què buscava qui ho ha comprat? Ho ha trobat?

Som una mercaderia. Anem amunt i avall, dins i fora de caixes per ser jutjades pel nostre cos. T’has d’adaptar als cànons del moment i del lloc on vius o estàs fotuda. La bellesa es converteix en una imposició, i no en quelcom natural, perquè se sotmet a normes, i per tant, deixa de ser espontània.

A Bulgària, cada primavera te lloc el mercat de núvies. Un mercat que reuneix noies joves per les que es paguen xifres de fins 10.000 euros en època de bonança, però que ara, amb la crisi, les xifres van al voltant dels 2.000. A Bulgària el salari mínim és de 112 euros. Es ven la virginitat i es compra l’honradesa d’aquestes noies pertanyents a les famílies Kalajdzi, d’ètnia gitana per contraure matrimoni amb elles. La prova del mocador es continua fent i es mostra a la fira com a senyal de puresa. Les noies s’han de posar vestits de princesa, maquillar-se i lluir perquè algú es vulgui casar amb elles. És una tradició ancestral en el que les dones no es poden oposar, com a molt arreglar-se lo mínim per no cridar gaire l’atenció i no ser desitjades… Al mercat es canta, es balla, es fa de figureta de botiga pels ulls del comprador ansiós per portar-la a casa i que s’ocupi de netejar-la i de produir infants. Poc a poc, algunes joves s’estan qüestionant que no volen deixar l’escola als 15 per casar-se i fer tasques de la llar, que no se senten bé mentre els envaeixen el cos per demostrar que són dignes. I, també, hi ha nois que afirmen que no volen pagar per tenir parella, que no volen comprar la dona, però això els porta a sortir-se del grup i a enfrontar-se amb la família…

Seguint amb la bellesa com a arma política, estar grassa és bonic a Mauritània. I semblaria un fet estrany tenint en compte les tiranies de la primor, però l’estar grassa també es converteix en una imposició perquè la pràctica del Leblouh, continua vigent. Es tracta de fer engreixar les dones fent-les beure i menjar sense mesura, si cal a la força. Nenes i joves són obligades a engreixar-se perquè així trobin marit. Els homes les prefereixen grasses. Ja que això per ells significa tenir bona salut, ser rica i bella. Just el contrari del que pensem per aquí… A Mauritània una jove prima és una vergonya per la família i ningú es voldrà casar amb ella… Tot i que el govern ha fet campanyes contra aquesta pràctica, existeixen campaments específics per ajudar a engreixar les dones.

 “Les hago comer muchos dátiles, muchísimo couscous y otros alimentos grasosos”, va dir a la BBC Fatematou, una dona de 60 anys que dirigeix un d’aquests campaments a la ciutat d’Atar. “Las hago comer, comer, comer y después beber mucha agua toda la mañana y ya después pueden descansar. Se vuelve a hacer otra vez en la tarde. Así hacemos tres veces al día: mañana, tarde y noche”. A veces as niñas “ lloran y gritan”, aseguró, pero ” al final se acostumbran”. Llegan a pesar entre 60 y 100 kilos. “He visto parir a chiquillas de 10 años. ¡Diez años! Cuando están gordas y bellas, pueden servir bien a sus maridos”…

La tradició mauritana diu que el tamany d’una dona indica l’espai que ocupa en el seu cor, així que perquè cap altra dona càpiga al cor d’aquest, han d’estar ben grasses…

Aquí i allà continuem relacionant el greix corporal amb la bellesa, amb l’acceptació externa, amb que es vulguin casar amb tu o no… Pfff…