El president d’Afganistan Hamid Karzai va signar el mes passat una llei que legalitza les violacions dins el matrimoni i prohibeix a les dones que surtin de casa sense el permís exprés del marit. Segons l’ONU, el president no ha tingut en compte ni la mateixa constitució afganesa on es garanteix la igualtat entre dones i homes, ni les advertències d’associacions i activistes a favor dels drets humans. La llei prohibeix que la dona pugui decidir si va al metge, a buscar feina, o a estudiar si el marit ho consenteix. De la mateixa manera, no pot negar-se a tenir relacions sexuals si així ho vol ell. La llei garanteix també que la custòdia dels fills i filles només la tenen els pares i avis (en masculí).

En quin món vivim? Quin món que fa desaparèixer la dona de l’esfera pública, de l’esfera privada, però vol fer-la servir sexualment com un objecte? Què podem fer?

Perquè ens invisibilitzen? Quin problema hi ha? És que hem fet alguna cosa? És que no podem opinar? És que no podem dir que no? És que no s’entén que quan diem no, és que no?

És de l’any passat la notícia que Ikea va publicar un catàleg diferent a Àrabia Saudita esborrant la dona de qualsevol de les imatges interiors, el motiu és que el país té unes normes estrictes pel que fa a la quantitat de pell femenina que es pot veure en una fotografia.

La portaveu d’Ikea Ylva Mangnusson va explicar que el catàleg d’Aràbia el porta una franquícia i que no pertany al mateix grup empresarial, però reconeix que haurien d’haver reaccionat i reconèixer que eliminar la dona del catàleg entra en conflicte amb els valors d’igualtat entre dones i homes que té Ikea. Però també van eliminar del seu web a Rússia una foto que recordava a l’estil de la banda punk Pussy Riot argumentant que la companyia no volia ésser utilitzada com a espai d’agitació de cap tipus. I dic jo, tenint en comte que es publica en 43 països aquest catàleg, no podria ser una bona arma de conscienciació?

Perquè sinó ens passa, que les revistes on sí i tenen espai les dones es redueixen a la cuina… (El Corte Inglés) I com vaig llegir fa uns dies: “Con la mujer en casa, la revolución se atrasa.”