Malala Yousufzai va néixer a Pakistan l’any 1997. Aquesta joveneta és coneguda pel seu activisme a favor del dret de les nenes a estudiar, perquè a la vall del riu Swat, el règim talibà va prohibir l’assistència de les nenes a l’escola. Amb 13 anys ja va escriure un bloc amb pseudònim (Gul Makai) explicant la seva vida sota el règim talibà que obligava a les escoles a tancar i a que les dones no rebessin educació (entre 2003 i 2009).

El passat 9 d’octubre li va disparar un milicià del TTP (Tehrik e Taliban Pakistan) una organització terrorista internacional associada al moviment talibà que proclama l’extremisme religiós i el yihadisme. El seu portaveu va assegurar que tornarien a atentar contra ella. A la Malala la van traslladar d’urgència a un hospital militar del seu país, i ara es recupera al Regne Unit. Ha rebut suport internacional que condemna aquest acte i que ja ha pogut identificar l’home que li va disparar.  L’any passat va rebre el Premi Nacional per a la Pau que atorga Pakistan per a la defensa de l’educació de les nenes.

Que una nena defensi allò que és seu, fa por, emprenya, molesta i sembla justificar que li disparin al cap, perquè no pensi, perquè no senti, però fent segurament que el seu desig de lluita sigui més gran. Més de 16.000 escoles han dedicat les seves oracions a aquesta petita heroïna que ha proclamat alt i clar la seva voluntat d’estudiar, d’aprendre, de llegir, i de que ho facin totes les seves amigues.

Les dones continuen endavant encara que les limitin. Un altre cas diferent, però que també m’ha semblat magnífic és el de l’artista Tara Miller, una fotògrafa canadenca amb tan sols un 10% de visió que guanyà el concurs: “Eye Remember National Photography Competition” amb aquesta meravellosa fotografia:

La seva passió per la fotografia la porta a fer servir la poca visió que té per planejar la seva fotografia, enquadrar la imatge i disparar; després descarrega les imatges en un monitor de 27 polzades que les amplia fins a un 200% per tal que ella sigui capaç de veure-les. En guanyar el concurs va afirmar que vol que les persones sàpiguen que no han de deixar allò pel que s’apassionen.

És el que té disparar d’una altra manera i que les dones tinguin accés als llibres.