Si ets una dona australiana i vols anar als jocs olímpics de Londres viatjaràs en un avió en classe turista, però els teus companys de l’equip masculí ho faran en primera classe. Això és el que li ha passat a l’equip de bàsquet femení que ha vist com tenien menys privilegis que els seus companys homes que viatjaven a la mateixa avió, però amb més comoditats. Fa una setmanes succeïa el mateix a l’equip femení de futbol japonès, on la situació es repetia. La ministra d’esports australiana ha declarat que no era acceptable aquesta desigualtat, però la qüestió és que continuen donant-se diferències flagrants entre esportites amb penis i esportistes amb vagina.
Per sort, a la televisió, de tant en tant, apareix algun reportatge que m’alegra com és el cas de la descoberta de l’ Associazione Uomini Casalinghi és a dir, l’Associació d’homes que fan tasques de la llar.
http://www.uominicasalinghi.it/
Aquesta associació neix a La Toscana, Itàlia, de la voluntat d’un grup d’homes inconformes amb la imatge del mascle servit i atès, per donar pas a un home actiu que troba gratificant tenir cura de l’espai on viu, de la seva roba, de la cuina, etc.
Es reuneixen i van a rentar la roba plegats, aprenen trucs per cuinar de manera econòmica, dominen l’art de planxar… tots ells tenen l’objectiu de tenir plena autonomia i divertir-se mentre fan les feines de la casa, allunyant-se de la idea que és una càrrega feixuga, i que és una tasca exclusivament femenina.
Cap d’ells considera humiliant ocupar-se de la casa, alguns tenen parella, d’altres viuen sols, però s’han adonat que en la conjuntura actual econòmica i històrica és un luxe i un orgull poder tenir cura de la llar.
Quan la cura és humiliant?, Quan posar una rentadora, estendre, doblegar i guardar la roba, planxar, fregar el terra, treure la pols dels mobles, netejar els banys, la cuina, llençar les escombraries, endreçar, fregar els plats, anar a comprar… i mil tasques més és insignificant i indigne? Quan ho fem les dones.
Quan ets dona fas totes aquestes coses, + cuidar de la família més gran i més petita, + treballar fora de casa a jornada complerta, + haver d’estar maca, prima, lluir melena extra suau, + no tenir pèls a les cames ni cel·lulitis!, + no comptar calories i fer uns esmorzars súper especial K, + ser que t’hi cagues de simpàtica en persona i per les xarxes socials, + no enfadar-te, ploriquejar o queixar-te, + estar sempre disponible sexualment + un llarg etc…
Per sort, tot aquest esforç que et fa gastar més diners dels que guanyes té premi:
Ta-txan! Un viatge en classe turista!