Quan es comptabilitza la població activa, és a dir, la quantitat de persones que treballen o que estan buscant feina, en cap cas es té en compte el treball que, majoritàriament la dona, duu a terme a casa. No es compta perquè no hi ha diners enmig, tot i que sí hi ha un estalvi a la família ja que si la dona no cuidés dels infants i de la casa, s’hauria de contractar a algú (a no ser que ho assumís l’home o es compartís).
El que és quotidià no té valor, les hores que passa la dona tenint cura de la família i de la llar no tenen valor perquè sembla que és el que toca, el que una dona ha de fer, el que s’ha estipulat en el “contracte social”. Això, entre d’altres factors ha fet, d’una banda que la dona no tingui el mateix accés a l’esfera pública que l’home, i que si la té, a més a més, s’ocupi també de l’esfera privada, per tant, ens trobem amb dones amb un alt grau de feina a les espatlles, i poc temps per a la seva cura personal o descans.
El 40% del Producte Interior Brut (PIB) és gràcies al treball no remunerat que genera 54,243 milions d’Euros a l’estat. Per tant, pràcticament quasi la meitat de la riquesa del país és femenina, i això sense comptar els treballs remunerats que les dones duen a terme. En definitiva, la dona treballa gratis, se’n beneficien unes altres persones, i ningú li agraeix, ni un petit copet a l’esquena d’ànims. Només 11 dones han aconseguit ésser presidentes del seu país, dones que millors o pitjors polítiques s’hauran tingut que enfrontar a comentaris sobre el seu aspecte físic, l’edat, les arrugues, la forma del seu cul, el seu pes, etc, etc, etc.
Si el 99’05 % de les dones tenen una jornada parcial per obligacions familiars com aconseguirem un digne benestar, com aconseguirem que estudiïn ciències?
La Comissió Europea s’ha disculpat i ha retirat el vídeo “Science: it’s a girl thing” o sigui: La ciència és cosa de noies. Amb el vídeo volia apropar la ciència a les noies adolescents, a partir d’una estètica de videoclip que recorda més a un anunci de roba o cosmètics, que no pas a una proposta per tal que les noies s’aficionin a les ciències. Què en pensen però les noies joves, un vídeo així pot fer que es decantin per una professió o una altra? Per què les coses de noia que surten com a símbols són els pintallavis i els tacons? Tenen temps les científiques de maquillar-se i anar tan divines a fer experiments amb proveta?
El vídeo ha suscitat moltes crítiques sota l’etiqueta “#CientíficasConTacones” i la Comissió les ha acceptat entenent que el públic l’ha considerat molt estereotipat, masclista i ridícul, entre d’altres adjectius. El que volien era captar l’atenció de les noies adolescents, per tal que cliquessin al web i s’informessin de les carreres científiques, ja que els hi costa molt arribar a aquests perfils, i van pensar que un vídeo així seria una bona manera de fer-ho… La nova campanya publicitària, ja reformulada, sortirà a la tardor a les escoles de 5 països i serà recolzada a nivell polític, tal i com ha afegit la Comissió.
Com la dona es veu immersa en un sistema productor/reproductor del que és més aviat titella que protagonista? Perquè la funció que tenim a la societat és d’airbag? Per què els nostres pits paren més cops que els que hauria de parar la justícia?
Felicitats a Mercedes Benz per un altre anunci sexista que incloc a la Mulier col·lecció.
Després d´un temps desconnectada del món torne. Les últimes entrades són molt bones, enhorabona, però la que més m´ha agradat ha sigut l´última, la de la dóna treballadora, la de les veritats com a punys. A més a més conect la realitat de les ames de casa, ma mare ho és i ho ha sigut des de que vaig naixer fa vint i pico anys. És increible la consideració que molts tenen respecte a què és o què no es treballar. Recorde que quan era xicoteta a l´escola les xiquetes
eren els primers en defendre tópics absurd del tipus que si la mare no es funcionaria, conductora, sanitària o periodista no és una dóna treballadora.
Irónicament, pel context de crisi, moltes de les seues mares ara estàn aturades i jo em pregunte -amb menys malícia que curiositat sociològica, ho promet- ara que passen la major del temps a casa són menys “dones treballadores”?
Per altra banda, el tema de la feïna domèstica es força interessant. L´acte de cuinar, per exemple. Què es cuinar? Una activitat exclusiva o una tasca social? Jo crec que infravalorem i fem valoracions simplistes, individualitzant massa el treball. Al cap i a la fi els aliments es preparen per a tothom i el seu recorregut va des de el fogó o des de que es renta la verdura fins al plat. Vuic dir que si volem un canvi d´actitut hem de començar per trencar aquestes categories tan tancades en les que queden atrapats els actes i aclarir que cuinar és comprar, preparar, servir, consumir, arreplegar la taula i escurar el puto plat. És un treball de tots i de totes.
Una abraçada. 🙂
PD. La publicitat de la cirugia és descarada, però el primer premi és clàrament per a Science. Fort és pocc.
M'agradaM'agrada
Benvinguda!!!
Què bé que hagis tornat! 🙂
A mi m’ha agradat molt lo del puto plat! Tens tota la raó. Justament llegia unes estadístiques de que l’home fa més reparacions a casa que la dona (com valorant que l’home també fa coses a la llar) Entenc que es referien a reparacions tipus canviar una bombeta, o quelcom semblant que es fa malbé un cop cada… però és la dona la gran reparadora, el pegat, la caçola per la gotera, l’airbag…
La dona fa de la verdura que sembla insalvable un puré boníssim, converteix una tela en una bossa per anar a comprar i no usar tan plàstic, afegeix aigua al sabó de rentar plats per tenir-ne una mica més, i estalviar un xic, tapa les cassoles per estalviar escalfor, fa desaparèixer taques a la roba màgicament… tots els dies són el dia de la dona treballadora… que li diguin sinó a les nostres mares…
Però qui repara tot el mal què ens han fet?
Una abraçada!
M'agradaM'agrada