Un supermercat exclusiu per a dones. Un espai per a comprar on només pots entrar si compleixes els requisits que determinen que ets una dona… per cert, quins serien?

Què et genera la possibilitat de l’existència d’aquests espais? Perquè hi ha espais rosa, espais reservats per a dones? Quan ens semblen “correctes” i quan no? Quin tipus de productes ens venen i quin contingut de sexisme tenen? Preguntes que mereixen reflexió i resposta.

El dimarts vaig tenir el plaer de moderar a la Universitat Pompeu Fabra un debat amb 5 extraordinàries caixeres de la cadena de Supermercats Epaski, on cada una es posicionava sobre la conveniència o no d’introduir a Catalunya supermercats d’accés exclusiu per a dones. El debat tancava un cicle de conferències entorn la dona impulsat per l’Assemblea d’Humanitats de la facultat.

Aquestes són algunes de les preguntes que es van respondre:

-Què us sembla el fet de crear un supermercat on només hi puguin entrar les dones? Hi esteu a favor o en contra i per què?
-Qui penseu que hauria de despatxar a les caixes, homes o també dones?
-Com haurien de ser aquest homes o dones?
-Què passa amb els “homes” que se senten “dona”?
-Què us semblaria que hi hagués una zona per “aparcar els homes”?
-Com seria aquesta zona? Vídeo consoles, premsa…

Aquesta acció micro-política sobre gènere ha estat possible gràcies a les integrants de l’obra “El Mètode Jennifer” que està en cartell al Teatreneu. Ana Mª Romero, Rocío Gutiérrez, Elena Simarro, Carla León i Erika Rodríguez són les encarregades de donar vida a 5 caixeres d’un supermercat que s’estiren i s’arronsen donant veu a unes dones molts diferents però alhora semblants que vibren en aquesta comèdia del Laboratori Teatral Patates Amb Suc. Amb la direcció d’Artur Díaz i David Belzunce ens presenten com viuen i sobreviuen aquestes dones extraordinàries!

En aquesta imatge apareix un home fregant el terra. Què ens provoca? si la persona fos una dona no ens semblaria tan estrany, oi?

Carn fresca. Som tractades com carn fresca, envasada, plastificada, amb data de caducitat. Se’ns col·loca en prestatges estratègics per cridar l’atenció, perquè ens agafin, ens canviïn de lloc, ens olorin, ens toquin, ens posin un preu, i ens consumeixin…

Imans retrofeministes, nous missatges per les dones que… treballen, van als supermercats, compren les coses necessàries, cuinen, netegen, tenen cura de la parella, de la família, de la casa, de les relacions afectivo-sexuals, de les vacances,  de la paperassa, de les amistats, i encara tenen temps de mirar-se al mirall per dir-se quina mala cara fas últimament…