Tinc tant GLAMOUR que hem perfumo el chocho amb Ambipur

Molt contenta d’haver conegut el treball de Yolanda Domínguez a qui vull felicitar per la seva performance “Poses”. M’ha semblat digna d’ésser anomenada, com diria Diana Junyent: Pornoterrorisme en tota regla. “Poses” és un reflex de la imatge de la dona en la publicitat, una i matge completament allunyada de la realitat. Entenent la part artística de la moda, la fotografia, el disseny, etc… les models que ens presenten no ajuden la dona a sentir-se identificada, perquè es tracta d’una imatge distorsionada del cos i de l’ànima.

Pràcticament, totes les referències femenines de la publicitat es tallen amb el mateix patró, i el que ens sembla acceptable en una pàgina d’una revista, a la realitat ens faria riure, ens preocuparia o ho ignoraríem. És el que va succeir a Madrid quan l’autora de la performance va decidir imitar les postures de les dones a les revistes… segons comenta, les reaccions van ser des de trucar a serveis d’urgències, esquivar les dones, preguntar si els hi passava gaire sovint… En una revista ens cau la baba i en ple carrer ho desestimem completament perquè no ens enra a l’imaginari de Glamour o d’art… Val molt la pena veure el vídeo sencer!   http://youtu.be/GPEcdcmnAA0

Actes com aquests ens ajuden a adonar-nos de la importància de tenir un esperit crític envers la publicitat, perquè sinó ens empassem imatges com la d’ Isabeli Fontana, la imatge dels cartells que decoren mitja ciutat i bona part de les parades de metro, (Campanya de bany d’H&M d’aquest estiu). Curiosament, la model té la pell molt clara, en realitat, però a l’anunci l’han rostit com un pollastret retocant la imatge fins a fer-te pensar que és víctima d’un càncer de pell. La companyia ha demanat disculpes públicament perquè s’ha adonat que ha mostrat una imatge poc acurada en quant a la salut de la pell… A Hamburg un artista ha intervingut les fotos afegint als anuncis la paleta de retoc del programa Photoshop…

També tenim altres casos camaleònics com els que publica la revista Glamour que canvia el color de la pell de la Beyoncé segons el país on ven  la revista…Caldria tornar a reformular algunes teories sobre quin és el color carn en una caixa de retoladors…

I perquè no tot són males notícies, tinc unes imatges que penja al seu Twitter sense maquillatge l’actriu Anna Lynne McCord. La primera foto la va penjar ella per dir a les altres noies que no era perfecta, que tenia grans però s’estimava tal i com era. Les revistes però tenen sempre la lupa posada per ressaltar qualsevol imperfecció que no s’assembli a les imatges finals que ens volen vendre, com l’última.

Per últim, s’endú el premi a una de les publicitats més fastigoses que he vist a la meva vida… el vídeo de “Suda el jamón” de Nike. Doncs com di jo: Nikienselo ponga!

Advertisements

2 thoughts on “Tinc tant GLAMOUR que hem perfumo el chocho amb Ambipur

  1. Però també hi ha models que alimenten aquestes distorsions…

    Algunes perletes:

    http://www.eluniversal.com.mx/estilos/50217.html

    http://www.antena3.com/celebrities/famosos-moda/natalia-vodianova-centro-polemica-como-como-cerdo-voy-sentirme-como-cerdo_2012042400099.html

    I es que la procedència de l´ atac és múltiple. El terme “fashion-VICTIM” que entenen aquestes persones hauria de diagnosticar- se en el seu sentit més literal ja que “ANA” i “MIA” també desfilen amb elles.

    Tan brillant com sempre. Quan tinga més temps et deixaré algunes recomanacions recents (i contestaré, és clar).

    Una abraçada.

    M'agrada

    • Vaig tenir la gran sort de poder fer les pràctiques d’Educació Social a l’ACAB. l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, una associació que fa un treball meravellós de prevenció i atenció. Vaig conèixer casos molt durs de TCA, i també històries de superació personal i de lluita molt intenses. Vaig poder adonar-me de la importància de cuidar-te per dins i per fora d’una manera sana, no obsessiva, no per fer cas a cap moda, sinó a la salut i al benestar. Les famílies que pateixen trastorns d’algun dels seus membres pateixen molt, i no sempre la persona s’adona que té un problema. També als IES hi ha moltes noies que tiren l’entrepà a les escombreries perquè tenen pànic d’augmentar una talla de pantaló. La publicitat no ajuda gaire a mostrar models reals i tot se suma a crear una dona irreal…
      Una abraçada enorme per tu! I molt de temps!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s