PRINCELANDIA: El primer SPA infantil d’Europa…
Aquesta és la descripció que en fan: “En la época de la tecnología, los videojuegos, los ordenadores y las consolas, nuestras niñas necesitan encontrar un espacio de fantasía, real y llamativo que no sólo les evoque diversión si no una evasión diferente a lo que se encuentran en la vida cotidiana.”
Molt cert, sí sí…o sigui que l’espai que proposen és primer una “fantasía”, i després de la coma “un espai real” i després s’han d’”evadir”… molt coherent tot plegat.
La franquicia Princelandia amb seu a Sevilla es presenta com un espai innovador per a nenes de 4 a 12 anys que ofereix tractaments de bellesa, massatges, manicura, pedicura, desfilades de moda, festes d’aniversari i comunions…
“En Princelandia nos tomamos el sentido educacional como uno de nuestros principales valores y por ello todas las monitoras están rigurosamente formadas para transmitir esos valores. Albornoces, tutús, boas y demás atrezos ayudará a transportar a las pequeñas a ese espacio de relajación y fantasía donde pasar un buen y divertido momento”.
Vaja, no sabia que hi havia la carrera d’educació en tutús, boas y demás atretzos…
Tenint en compte l’expansió de franquícies com aquesta no m’estranya que hi hagi dones com la Valeria Lukyanova que amb 21 anys pràcticament ha fet realitat el seu somni de semblar una Barbie…
I és que les nenes, de ben petites podem aprendre què som perquè així ho defineix la RAE. Fixeu-vos en aquest quadre recopilatori que he fet a partir de les definicions que el diccionari proposa. http://www.rae.es/rae.html
| HOMBRE | MUJER |
| No hi ha equivalència | ~ de su casa. 1. f. La que con diligencia se ocupa de los quehaceres domésticos y cuida de su hacienda y familia. |
| ~ público. 1. m. El que tiene presencia e influjo en la vida social. |
~ perdida, o ~ pública. 1. f. prostituta. |
| ~ de punto. 1. m. El que es puntilloso. |
~ del partido, o ~ de punto. 1. f. prostituta. |
| No hi ha equivalència | ~ del arte. 1. f. prostituta. |
| No hi ha equivalència | ~ mundana. 1. f. prostituta. |
| No hi ha equivalència | ~ objeto. 1. f. La que es valorada exclusivamente por su belleza o atractivo sexual. |
Tant sortia la paraula prostituta a les definicions de la dona que l’he buscada també, i diu així:
prostituto, ta.
(Del lat. prostitūtus).
1. m. y f. Persona que mantiene relaciones sexuales a cambio de dinero.
I per si no teníem clara la diferència… una mica més de concreció:
| HOME | DONA |
| ser alguien muy ~.
1. loc. verb. Ser valiente y esforzado. ser alguien poco ~. 1. loc. verb. Ser cobarde. |
ser mucha ~.
1. loc. verb. Ser admirable por la rectitud de carácter, por la integridad moral o por sus habilidades. ser ~ una niña o adolescente. 1. loc. verb. Haber tenido la menstruación por primera vez. ser toda una ~. 1. loc. verb. Tener valor, firmeza y fuerza moral. |
Y colorín coloradao, este cuento…
MULIER SAPIENS 
Laia, bona bona, la entrada de la setmana. Felicitats!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Poli,
Ja veus el que ens hem de menjar amb patates. Les nenes petites són ninetes a les que pentinar i fer la manicura… segur que també estan molt estressades de tant Disney Chanel i els hi cal un SPA fet a mida… Tot tan rosa i brillant que donen ganes de vomitar… o això em passa a mi… jo prefereixo les nenes que s’embruten al sorral del barri…
Un petó!
M'agradaM'agrada
Educar en els valors de la feminitat és educar en el correcte tractament respecte a la corporalitat al llarg de la vida.
La xiqueta aprèn, imita, construeix la seua proporció a partir de l´ observació de la realitat. Vol ser adulta, és clar que sí, però ha de començar aquesta particular missió a partir de la construcció de la seua singularitat com a individu mitjançant l’experiència pròpia. Durant aquesta feina pot descobrir-se com a dóna o pot revelar-se en qualsevol altra dimensió del gènere, que és una construcció social, al contrari que el paràmetre sexe. Ella pot elegir si vol jugar a cuinetes, amb nines o al futbol, òbviament, però aquesta es una feina seua, individual, que no hauria d’imposar-se pel món dels adults. El seu paper és operatiu dins del seu propi desenvolupament, no en un espai artificial que evoca “una evasión diferente a la que se encuentra en su vida cotidiana”.
En aquesta formació no hauríem d’acceptar models universals “blau-xiquet”, “rosa-xiqueta”, establerts com a paràmetres exclusius, sinó confiar en eixa intuïtiva racionalitat que hi ha al cervell de cada infant.
Amb aquesta espècie de salons “how to be like a barbie” s´ aconsegueix un efecte prou negatiu, tant per a les xiquetes (“subjectes-objectes”) com per al conjunt de la societat , receptora d´ uns valors superficials, alimentats sobre il•lusions materials que prostitueixen la promoció social de la dona i ens diuen “no, dar visibilidad a la mujer es esto ¿para qué el femenismo si esta es la mujer del futuro?”.
Per aquest motiu, hem de combatre estereotips presents a les nostres ments presents per la seua tranquil•la acceptació al llarg del temps. Perquè es pot arribar a fer creure que la dona en lluita té una identitat líquida, que qualsevol conquesta social és avorrible per un component efímer que hem agregat al temps, al nostre temps, aquell que no sabem com llevar-nos de damunt,malgrat la picor. La lluita feminista ha quedat arxivada per a les generacions futures; aquestes xiquetes reben fem lingüístic i social i pensen, amb la vena als ulls i uns primers tacons, que el món és més just. I es que tornar al passat és moda, és fins cert punt natural, però de vegades el que es fa es tornar a la dimensió passada, a la antropofàgia de valors i drets eclipsats per la costum (on caben des de les filigranes i calcetes de la moda als blaus del maltractament).
Enhorabona tant per la primera part com per les definicions de la RAE i disculpa l´ extensió. Et recomane una lectura sobre aquesta croada per “la feminitat perduda” amb el cas de certes tribus urbanes. Vestides per fora i vestides per dins. Donaria per escriure un llibre.
http://ciberescrituras.espacioblog.com/post/2009/03/19/las-nuevas-tribus-urbanas-busca-la-feminidad-perdida
M'agradaM'agrada
Bona nit!
Volia tornar-me a llegir detingudament el teu comentari perquè hi havia moltes coses interessant a les que donar-hi voltes!
Educar en els valors de la feminitat: És clar! Perquè sembla que ens faci por l’educació en la feminitat… l’altre dia en un IES una noia va plantar cara a un comentari masclista d’un company però després es va disculpar dient que no era cap “feminista d’aquelles”…
La dimensió de gènere és una construcció social. I el “sexe” no ho és també? I les persones que el seu sexe biològic no s’adapta a la norma? És un tema molt poc treballat. Avui en una formació m’han passat una fulla d’avaluació i a les dades personals demanaven: Sexe: i al costat la casella d’home o dona. I qui no se sent ni home, ni dona? He estat a punt de contestar: Sexe: Sí, un parell de cops a la setmana, gràcies…
Les noies creixen amb un missatge de més Barbies i menys Barriguitas… costa tant trobar publicitats, joguines que no siguin sexistes, o persones adultes que tinguin una mica d’esperit crític i coeduquin…
M’agrada molt el concepte d’identitat líquida de la dona. El que hem de fer és que tingui fermesa, solidesa, i fer-nos la promesa que la lluita continua, que tenim unes “armes” diferents, però que no ens podem quedar quietes, que això no s’acaba, ni tant sols comença…
Ens piquen les coses, les paraules, els menyspreus, i ens rasquem, però la coïsor no passa, no s’alleugereix. La dona es disfressa, es perd, es reinventa, però sota una mirada masculina, no pròpia, de cara a l’altre i no a sí mateixa.
T’agraeixo molt el teu temps i la teva reflexió profunda. Gràcies pel teu paper, però sobre tot per treure’t la màscara i compartir com a Mulier Sapiens la teva saviesa.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada